Resultats de la cerca

Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu Vella de Lleida…

El pes de la tradició romana fou immens en la creació de l’art de l’alta Edat Mitjana a Catalunya, en tots els seus aspectes, des de l’arquitectura fins a la pintura mural Hem d’advertir que el volum essencial per a l’estudi d’aquest període, Del romà al romànic , Enciclopèdia Catalana, 1999, ha sortit massa tard per ser tingut en compte per a la present redacció La installació d’edificis cristians a la ciutat modificà el paisatge urbà Les basíliques episcopals foren construïdes prop de les muralles per raons econòmiques i religioses, excepte en casos de substitució de temples pagans al…

Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant…

De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un…

Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…

El territori és l’element físic que primer identifica un país Una nació amb mar, amb muntanyes, amb boscos o amb planes, no és igual que una que no en té, o que li manca algun d’aquests elements En molts casos, també, la configuració física, geogràfica, climàtica i paisatgística del territori influeix en el caràcter i en la manera de ser de la gent que hi viu No oblidem, per exemple, tot el que la tramuntana significa per a l’Empordà Per altra banda, l’entorn físic i el clima determinen molt els costums de la població els horaris, l’economia, els tipus d’activitats, la cultura En aquest…

El patrimoni s’acostuma a definir com el conjunt de béns que una persona, una institució o una comunitat reben de qui els ha precedit Però el Patrimoni, en majúscules, són aquells béns heretats, materials o immaterials, que per consens són considerats representatius i emblemàtics d’un país No és d’estranyar, doncs, que des del moment que es creu que hi ha certs objectes, obres, edificis o fets culturals que cal preservar per a les generacions futures, apareguin persones o institucions encarregades d’aquesta tasca El títol que es proposa per a aquest capítol fa…

Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…

Paisatges ben plantats La dona ideal A partir del 1906, Eugeni d’Ors 1881-1954, sota el pseudònim de Xènius , va publicar diàriament a La Veu de Catalunya uns textos sota el nom de Glosaris que van significar la definició d’un nou moviment artisticocultural aviat anomenat Noucentisme , bé que integrat també en la política i la societat del moment Proposaven un projecte de país que en molts aspectes va contribuir a configurar la nacionalitat, no sols la de Prat de la Riba, sinó la de tots aquells que entenien Catalunya amb les seves diferències i el seu europeisme Aquesta va ser la modernitat…

Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…