Resultats de la cerca

Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…

Les arts decoratives han estat un gran sac on tradicionalment s’ha inclòs tota mena d’objectes, des d’objectes litúrgics com una creu processional, un encenser o una casulla, fins a objectes d’ús tan quotidià com un plat o un vestit En primer lloc, doncs, tenim un conjunt de peces molt diferents entre si, quant a materials, tècniques, funció, tipologia o, fins i tot, qualitat estètica Aquesta diversitat la podem trobar també dins els mateixos camps d’estudi per exemple, no és el mateix pel que fa a la tècnica, l’ús i la concepció estètica i decorativa un gerro de ceràmica que un arrimador de…

La ciutat En parlar de la ciutat del període romànic, cal tenir ben present el pes que hi va tenir l’organització romana constituïda a Catalunya sobretot durant l’Antiguitat tardana La continuïtat entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, tant pel que fa a l’estructura urbana com a l’arquitectura, és un fet irrefutable que es constata a mesura que es va avançant en l’estudi dels nuclis urbans altmedievals Més important que el castell, la ciutat continuava sent durant l’Edat Mitjana romànica l’element principal del paisatge monumental, perquè era el nucli on es concentraven les activitats…

L’espai personal és constituït pels objectes i les pràctiques que conformen l’entorn personal i familiar d’un individu en conjunts coherents L’espai personal inclou aspectes culturals generals, com la higiene, la salut, la cura del cos i de la roba i, especialment, la roba que utilitza la persona durant tota la seva vida En l’àmbit de la higiene, s’ha de remarcar el canvi notable que ha tingut lloc al llarg del segle XX Fins a mitjan segle, les cases no han tingut cambres especialment destinades al bany amb aigua calenta La població abans es rentava per parts en espais oberts, com les cuines…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació…

L’escultura gòtica assolí el punt culminant amb Pere Joan i Guillem Sagrera, cadascun amb les seves peculiaritats Lleida, que havia perdut protagonisme cap a la darreria del segle XIV, coincidint amb una època d’escassa activitat a la Seu Vella, tornà a viure un bon moment, amb la represa de les obres a la porta dels Apòstols i en altres indrets de la catedral Els mestres que hi treballaren també van ser actius en altres llocs de Catalunya, la qual cosa explica el constant intercanvi d’influències Rotllí Gautier o Vauter, Jordi Safont i Bertran de la Borda en van ser els protagonistes més…

Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí…

La desfeta política de l’11 de setembre de 1714 no influí d’una manera traumàtica en el desenvolupament de la pintura, que seguí de manera decidida un fort ascens qualitatiu No es aliè a aquest renaixement l’arribada a Barcelona dels artistes àulics de l’Arxiduc Carles, en especial Ferdinando Galli, Il Bibienna Amb ell es formà Antoni Viladomat, el més pluritemàtic pintor català setcentista i, alhora, mestre dels germans Tremulles, un dels quals, Francesc, enllaçarà amb l’art de la cort espanyola i francesa en les seves estades a Madrid i París Altres artífexs també van ajudar a situar la…