Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
L’escultura de fusta romànica
En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…
La professió de dissenyador gràfic
Per explicar quina mena de professió és la de dissenyador gràfic, un recurs prou habitual és enumerar tot allò que produeix Llavors se citen cartells i anuncis, marques, logotips i emblemes per a entitats, prospectes i programes, lletres i llibres, cobertes de llibres i portades de revistes, diaris i revistes, senyals de carrer i senyalització de locals públics, papers de carta i targetes, envasos i etiquetes, capses i embolcalls, gràfics estadístics i organigrames, manuals d’instruccions i panells de control de màquines i, ara, a més, l’organització visual de les pantalles d’ordinador Una…
Els llocs de la memòria
De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…
L’escultura de la Il·lustració
La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…
L’escultura de l’època gòtica
Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més…
El nou paper de les arts decoratives
Arribats els anys seixanta, introduïts el disseny industrial i el món de l’ interiorisme , terme nou que començà a popularitzar-se a partir d’aquell moment, van caldre una sèrie de plataformes diferents de les existents fins aleshores per tal de difondre una nova manera de concebre un tipus d’objecte que fins llavors havia format part dels bells oficis, de les indústries artístiques o de les arts industrials, com es vulgui, mentre aquestes arts i la decoració prenien altres camins La situació era nova i, com tota novetat, provocava reflexions i tenia defensors i detractors, els uns a favor de…
El triomf de l’academicisme en la pintura
El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
L’arquitectura religiosa de la primera meitat del segle XX
L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les intervencions…