Resultats de la cerca

El mas, unitat d’explotació El mas, explotació agrària de caràcter familiar, s’originà a l’alta edat mitjana, a la Catalunya oriental A la fotografia, la masia de Sant Ponç, a Montclar Fototeca - Montse Catalán Un mas és un model d’explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp, les seves dependències i el conjunt de terres de cultiu, forestals i de pastura que té adscrites És alhora unitat de producció, de consum i d’habitació En termes generals, se sol afirmar que el mas –a diferència d’altres formes d’organitzar socialment l’espai agrari com són el cortijo andalús o la…

Antecedents Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès Enciclopèdia Catalana Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a…

La festa és el lloc adient per a l’expressió i la representació de la identitat del grup En la seva interpretació, el grup s’enorgulleix de si mateix i ensenya a les noves generacions les raons per les quals s’han de sentir satisfets de pertànyer-hi Dins del context festiu, es mostra als forasters aquesta identitat amb la finalitat de causar la seva admiració i el seu reconeixement Una de les formes més universals de representar la identitat és fer-ho mitjançant la dramatització, tot alludint el seu caràcter primigeni, remot, ancestral, definidor de l’excellència del grup per la seva…

El ball de Serrallonga havia estat ben present a la Catalunya Vella A Pardines, aquest ball parlat incorporava també l’històric bandoler, el Fadrí de Sau La imatge data del 1921 Arxiu Històric Comarcal de Ripoll Ball parlat es la denominació que rep en algunes comarques de Catalunya una forma de teatre popular de carrer quees representa a les places o en el transcurs de les processons, formant part dels seguicis festius que caracteritzen les celebracions solemnes o les festes majors de les poblacions d’aquestes comarques Els…

Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…

Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…

Els processos de mitificació en l’actualitat Què significa el terme “mite” enmig del discurs escrit d’un crític musical que comenta el concert d’un grup o d’una figura –el mite X–, que ha convocat desenes de milers d’admiradors extasiats I l’adjectiu “mític” en boca del periodista esportiu que s’exalta mentre fa saber a tot el món que el mític X acaba d’entrar a la història perquè ha superat la mítica marca del mític Y Així mateix, cada vegada que es mor un “mite” cinematogràfic, els mitjans de comunicació editen reportatges especials o emeten programes destinats a parlar del “mite” que acaba…