Resultats de la cerca

La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…

El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…

En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…

Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…

Una llengua romànica i dues realitats sociolingüístiques El català, com totes les llengües romàniques, va néixer a conseqüència de l’evolució del llatí vulgar local Pot ser considerat, per tant, una llengua popular, que amb el temps esdevindrà la llengua d’un poble, de la nació catalana Efectivament, segons Joan Anton Rabella, en el període comprès entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XV –en alguns aspectes s’allarga durant tota aquesta centúria–, el català aconsegueix establir un model de llenguatge escrit que progressivament va ocupant, a més de l’àmbit…

“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…

La societat industrial, bressol de la ciència-ficció Es podria dir que la ciència-ficció és la literatura de la societat industrial La industrialització produeix uns grans canvis en les formes de vida, i un desplaçament de les classes productives, que del camp passen a la ciutat I això ocasiona una nova mentalitat, una nova manera de percebre la realitat D’una banda, hi ha la constatació de les alteracions, perceptibles al llarg d’una vida, que ha provocat el progrés de la tècnica des de l’antiguitat fins al segle XIX, el més ràpidament que s’havia pogut córrer era al galop d’un cavall, i amb…

L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…

Del viatge al turisme Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour , pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme Anunci publicat el 1920 a la revista “Libro de Oro del Comercio, de la Indústria y la Navegación”, on l’hotel Ritz oferia una imatge elegant i cosmopolita, apropiada per a rebre els turistes estrangers Fototeca El Grand Tour era…

El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…