Resultats de la cerca

El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…

Àrea de distribució del xatrac comú Sterna hirundo al delta de l’Ebre agost del 2005 Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada Isadora Christel / Albert Cama La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els objectius del Consell Europeu…

Les formes personals El passat simple i el passat perifràstic Utilitzem el passat simple en totes les obres de caràcter enciclopèdic Escrivim el passat perifràstic en els llibres de text, infantils i juvenils evitem les formes vares , vàrem , vàreu , varen El príncep va muntar a cavall i se’n va anar a córrer món Acceptem l’alternança del passat perifràstic i el simple en textos en què l’ús del temps compost podria fer-se massa reiteratiu El primer text escrit originàriament en català, les Homilies d’Organyà , va aparèixer entre el segle XI i el XIII A partir del segle XIII sovintejaren els…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…

La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…

La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…

Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…

Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…

Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…