Resultats de la cerca

Els moviments cristians de base van significar per a molts intellectuals el primer pas cap a una presa de consciència que sovint els abocà cap a una militància d’esquerres Aquest itinerari guanyà força, sobretot, amb la decisiva convocatòria per Joan XXIII del concili II del Vaticà, 1962-65, d’on sortí molt malmesa la ideologia essencialment conservadora i antidemocràtica de l’església espanyola del moment Des de llavors fou possible identificar una altra mena de cristianisme no aliat al franquisme i fins i tot contundentment opositor L’escissió entre l’estructura oficial i les bases…

Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…

Kubala prova de superar el defensa Argilés en un Barcelona-Español del final dels anys cinquanta al Camp Nou HSeguí La vida quotidiana i el lleure de postguerra es definien, evidentment, pel gran predicament que assolí l’esport en general, i més particularment, el futbol Les dècades dels quaranta i els cinquanta van confirmar plenament aquest paper estellar del futbol com l’esport rei, en un procés en el qual intervingueren tant les dificultats per a altres possibilitats d’oci com el poder d’atracció de nous jugadors convertits en ídols, que la premsa amplificà convenientment Entre aquests…

JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de Catalunya sota…

Mas torre La Villa, la Coma i la Pedra, Solsonès, segle XIII Els orígens de la masia com a unitat de sostracció pagament de rendes i d’explotació són, actualment, objecte de recerca i discussió Però el mas com a forma d’hàbitat dispers i habitacle de famílies pageses és, segurament, una estructura molt antiga que atreu poderosament l’atenció d’arqueòlegs i historiadors Durant el segle XIII i coincidint amb períodes d’inseguretats i canvis, s’observaren unes tendències constructives, inspirades en èpoques anteriors, de marcat caràcter defensiu Així, en diverses zones de Catalunya proliferaren…

El general MPavía, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1-3-1873 BC El 23 d’agost de 1880, el capità general de Catalunya, Manuel Pavía el militar que havia enderrocat la República al gener del 1874, va escriure una carta a Antonio Cánovas del Castillo —aleshores cap del govern espanyol— que pretenia ser un informe sobre la situació política del Principat Malgrat les seues limitacions, el document constitueix un testimoniatge valuós de les condicions polítiques en què es va efectuar el bastiment del sistema polític de la Restauració i ofereix un panorama dels…

En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…

El Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue SPCorporate Body Si hi ha una figura representativa en el panorama internacional de l’arquitectura catalana en el canvi del segle XX al XXI és Enric Miralles i Moya El caràcter emblemàtic d’aquest arquitecte, com a hereu d’Antoni Gaudí, del surrealisme i del Team X , es va potenciar encara més amb la seva mort prematura l’any 2000 La transcendència internacional de l’equip EMBT, format per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, queda palesa en l’obra que tenen construïda a l’estranger, en els premis que han rebut, en la seva…

J Tarradellas arribant a l’aeroport de Barcelona, 23-10-1977 EFE-AG Una irrupció insospitada Per a la gran majoria dels catalans i la resta d’espanyols, la irrupció del president exiliat fou una sorpresa El 27 de juny de 1977 a la tarda, un avió amb el president Tarradellas a bord aterrà a Madrid, on no havia estat des del mes d’agost del 1937 Feia quaranta anys El fet resultà sorprenent per a l’opinió pública i per a la major part de la classe política espanyola i, també, la catalana Però aquest no fou el primer contacte del govern amb el president exiliat El 26 de novembre de 1976, el…

Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…