Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Les guerres
En aquest mapa s’han marcat els conflictes armats més importants esdevinguts des del final de la Segona Guerra Mundial En cada cas s’esmenta el nom més corrent, juntament amb els anys d’inici i acabament formal de les hostilitats Solament es consignen les guerres pròpiament dites, entre bàndols estructurats i amb una certa entitat reconeguda deixant de banda, per tant, nombrosos fets violents, cops d’estat, guerrilles, terrorismes i revolucions que han marcat aquesta època, malgrat que hagin pogut ocasionar mals seriosos Els períodes indicats són els de més activitat…
El temps anual: els calendaris
Aquest mapa constitueix una aproximació espacial generalitzada a la gestió del temps de l’any arreu del món La major part dels estats es regeixen pel calendari gregorià per a comptar el temps històric, llevat dels estats musulmans que utilitzen el seu, i de l’Índia fins el 1957 i la Xina fins el 1911 que conserven els propis per a molts esdeveniments socials i culturals Les diferents religions solen mantenir encara els antics calendaris per als usos litúrgics i la distribució de les festes El calendari sorgeix de l’observació del cicle dels astres, i ha evolucionat en funció de la precisió d’…
L’energia
Aquest mapa mostra diverses variables relacionades amb la producció i el consum d’energia al món En primer lloc, es representa amb color la quantitat d’energia consumida per persona al cap d’un any, mesurada en quilograms equivalents a petroli En segon lloc, mitjançant un símbol, es representen dues variables D’una banda, la dimensió del cercle fa referència a la producció energètica total procedent de totes les fonts de cada Estat, mesurada en TOE una TOE és igual a 1000 tones mètriques equivalents a petroli D’altra banda, els sectors en què es divideix el símbol fan referència als…
Kyoto, ciutat santa
Kyoto, ciutat millenària i eclèctica, és la setena ciutat del Japó en població amb gairebé un milió i mig d’habitants Situada al centre de l’illa de Honshū, a la vall del mateix nom, va ser habitada a partir del segle VII, i fou la seu de la cort imperial i capital del Japó des del 794 fins al 1868 Fundada amb el nom de Heian-kyo “capital de la pau i la tranquillitat”, la que al final del segle XII passaria a dir-se Kyoto “capital” va ser planificada seguint el model de la ciutat xinesa de Xi’an en l’època de la dinastia tang 618-907, i fou edificada en un marc geogràfic que acomplia els…
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…
El Pla de l'Estany
Situació i presentació La comarca del Pla de l’Estany té una superfície de 262,83 km 2 , que correspon a onze municipis Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls El cap de comarca és Banyoles Limita amb la Garrotxa pel NW, amb l’Alt Empordà pel NE i amb el Gironès pel S El reconeixement legal de l’existència de la comarca del Pla de l’Estany ha estat un tema debatut durant molt de temps L’administració napoleònica 1812 va dividir Catalunya en quatre departaments el del Ter, amb capital a…
El Baix Llobregat
Situació i presentació El Baix Llobregat comprèn la vall mitjana i baixa del Llobregat, des del congost del Cairat, al peu mateix de Montserrat, fins a les platges de la Marina Té una forma vagament triangular amb la base al delta, i una extensió de 485,70 km 2 comptant els municipis de Sant Just Desvern i d’Esplugues de Llobregat, que en la divisió territorial de Catalunya del 1936 al 1982 foren adscrits al Barcelonès i que l’any 1990 foren inclosos al Baix Llobregat Els límits N i S de la comarca són prou clars, en canvi els de l’E i l’W no ho són tant Al N, les altures de la Serralada…
El Vallès Occidental
Situació i presentació La comarca del Vallès Occidental és formada per 23 municipis amb una extensió globlal de 583,17 km 2 i és envoltada al N i NW pel Bages, a l’E i NE pel Vallès Oriental, al SE pel Barcelonès i al SW i W pel Baix Llobregat Ocupa una part del Sistema Mediterrani i s’estén per les seves tres unitats bàsiques Això no obstant, la part més característica de la comarca correspon al fons de la Depressió Prelitoral Els municipis situats en els vessants muntanyosos són vallesans més per raons de geografia humana i econòmica, d’evolució històrica i per l’actual divisió…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
El Pallars Sobirà
Situació i presentació La comarca del Pallars Sobirà, de 1 377,99 km 2 , és situada al N de Catalunya, al límit amb França i forma part de la supracomarca del Pallars vegeu la supracomarca al Pallars Jussà Constituïda per un total de 15 municipis, té el centre comarcal a la vila de Sort La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que superen de llarg els 2 000 m Limita al N amb el departament francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars Jussà i a l’W amb aquesta darrera comarca, amb l’Alta Ribagorça i…