Aquest mapa mostra diverses variables relacionades amb la producció i el consum d’energia al món. En primer lloc, es representa amb color la quantitat d’energia consumida per persona al cap d’un any, mesurada en quilograms equivalents a petroli. En segon lloc, mitjançant un símbol, es representen dues variables. D’una banda, la dimensió del cercle fa referència a la producció energètica total procedent de totes les fonts de cada Estat, mesurada en TOE (una TOE és igual a 1.000 tones mètriques equivalents a petroli). D’altra banda, els sectors en què es divideix el símbol fan referència als percentatges de consum energètic dels diversos sectors econòmics.
La producció energètica de cada Estat depèn dels recursos de què disposa i de la capacitat de conversió d’aquests en energia (vegeu els mapes L'apropiació i l'ús dels oceans i Els recursos minerals). És a dir, el petroli, el carbó, el gas natural, la força dels rius, els combustibles nuclears, la força del vent o la del sol, entre d’altres, necessiten un procés de transformació per a ser convertits en energia i aprofitats pels humans. Entre totes aquestes fonts, el petroli, el carbó i el gas natural, tots tres combustibles fòssils de caràcter no renovable, són actualment les principals fonts energètiques que s’utilitzen per a la producció d’energia. Així, entre els principals estats productors d’energia al món es troben països com l’Aràbia Saudita, l’Iran, Mèxic, Veneçuela, Nigèria, la Gran Bretanya o Noruega, importants productors de petroli; la Xina, el principal productor de carbó del món; Rússia, amb una important producció de gas natural i petroli, i els Estats Units, amb destacades produccions en les tres fonts i que globalment és l’Estat que més energia produeix del món.
La producció d’energia mundial es reparteix de la mateixa manera entre els països considerats desenvolupats i els que es troben en via de desenvolupament. Segons el World Resources Institute, els primers produeixen el 50,1% del total de l’energia al món, mentre que els segons, el 49,9% restant. Aquesta relació, però, no es manté en el consum. Així, els països en via de desenvolupament consumeixen el 37,64% de l’energia mundial, mentre que els desenvolupats en consumeixen el 62,4% restant. Aquestes diferències encara són més pronunciades si es mesura el consum per capita, ja que als països desenvolupats el consum és de 4.550 kg equivalents a petroli per persona i any, mentre que als que es troben en via de desenvolupament aquesta xifra és només de 771 kg (vegeu el mapa La qualitat de vida). Aquest desequilibri entre la producció i el consum crea una situació de balança energètica negativa constant en els països desenvolupats, i per aquesta raó les importacions dels països en via de desenvolupament, sobretot de petroli i també de gas natural, són bàsiques per al normal desenvolupament de la vida quotidiana.
Per sectors, més del 30% de l’energia mundial és consumida pel sector industrial, i els sectors del transport i el residencial utilitzen més del 25% del total energètic cadascun. El sector de serveis en consumeix el 7,6%, mentre que l’agricultura només n’utilitza el 2,5%. Però aquests percentatges són diferents si es consideren els països desenvolupats o bé els subdesenvolupats. Mentre que als primers la gran despesa energètica es fa en els transports i la indústria, als segons la despesa es concentra en el sector domèstic i l’industrial. Cal tenir en compte, com ja s’ha dit, que la despesa energètica als països desenvolupats és quasi el doble de la dels països en via de desenvolupament.
L’energia i la transformació del medi
Actualment, més que mai, és ben clar que la utilització de l’energia genera uns impactes –diferents segons la font energètica utilitzada– sobre el medi, i que aquests impactes, en definitiva, el modifiquen en un sentit que s’exemplifica amb el canvi climàtic, en el qual té un paper important el carboni derivat de l’ús de l’energia en l’atmosfera.
Al llarg de la història l’ésser humà ha utilitzat diverses fonts energètiques, i, sobretot a partir del segle XIX, les ha buscat abundants i fàcils d’aprofitar. Com a mínim fins al segle XIX la font més utilitzada va ser la de la fusta: el 1850 era l’origen del 90% de l’energia del món. L’explotació forestal sostinguda al llarg de molts segles per a l’obtenció de llenya (i també per a l’obtenció de fusta com a material de construcció) va provocar importants canvis en el paisatge natural a tot Europa, des de la substitució d’espècies fins a la desforestació de moltes àrees boscoses, és a dir, l’exhauriment de la font (vegeu el mapa L'explotació forestal). També des de ben antic s’han utilitzat altres fonts d’energia, aquestes de caràcter renovable, com la força dels rius o la força del vent per a fer girar molins, amb un impacte territorial i paisatgístic menys marcat.
A partir de la Revolució Industrial es va incrementar l’ús de fonts no renovables, especialment les de caràcter fòssil, per a poder atendre la demanda d’energia per a la indústria, i també per al transport i el consum domèstic. Primer el carbó, durant el segle XIX, i posteriorment el petroli amb el desenvolupament de l’automoció i el gas natural es van convertir en les tres fonts d’energia principals. La contribució d’aquestes fonts energètiques en l’efecte hivernacle i el canvi climàtic sembla fora de dubte, la qual cosa ha fet que governs i institucions incrementessin els esforços en la cerca de fonts energètiques alternatives que no facin perdre l’eficiència, que també siguin abundants i de caràcter renovable, i que a més no produeixin un greu impacte sobre el medi. En aquest sentit, l’aprofitament de l’energia eòlica (que també presenta un impacte paisatgístic important), la solar o la de les marees en serien un exemple, com també l’ús de l’hidrogen.
Entre totes aquestes cal esmentar igualment l’energia nuclear. La seva aparició va crear grans expectatives, però la problemàtica que genera l’emmagatzematge dels residus, i sobretot el perill que representa, com es va palesar amb l’accident de Txernòbil (Ucraïna) l’any 1986, l’han convertida en una font cada vegada menys volguda.