Resultats de la cerca

Reproducció d’una de les pàgines cartogràfiques de l’ Atles geològic de Catalunya IGC L’any 2006 es va donar per finalitzada l’elaboració de la primera versió de la Base de dades geològiques 150000 de Catalunya Aquesta base oferia per primer cop informació geològica digital, contínua i homogènia de tot el territori de Catalunya a una escala superior a 1250000 En la seva elaboració es van prendre com a punt de partida els mapes geològics de la sèrie MAGNA acrònim de Mapa Geológico Nacional publicats per l’Instituto Geológico y Minero de España Els continguts d’aquests mapes van…

El Mapa geològic de la Catalunya del segle XXI és el resultat d’integrar sis capes d’informació o geotreballs, cadascun dels quals genera una sèrie cartogràfica completa i els corresponents sistemes de bases de dades associades Els geotreballs tenen com a objectiu adquirir, elaborar i integrar la informació geològica, edafològica i geotemàtica referents a la totalitat del territori de Catalunya, a les escales adequades per a la planificació territorial i l’urbanisme La informació que conté el Mapa geològic de Catalunya retorna a la societat tot oferint importants beneficis per a…

Consideracions generals A cavall dels segles XX i XXI, les ciències de la Terra i del sòl han experimentat avenços extraordinaris No es tracta només de nous descobriments sobre el terreny, sinó de la incorporació d’innovacions tecnològiques i analítiques i de noves teories que incideixen en el refinament del coneixement ja adquirit La tecnologia ha aportat les novetats més importants Els nous instruments al servei del treball científic han fet canviar els procediments des de la manera d’adquirir les dades en les campanyes de camp fins a la manera de processar-les, de representar-les i de…

El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora…

La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma diferents…

Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi nord Les tres grans conques…

L’estudi del relleu, o geomorfologia, cerca d’interpretar els fenòmens i processos que han intervingut en el seu afaiçonament reconstruint la progressió successiva que han sofert els relleus per arribar a la seva forma actual, reconstruïm alhora la sèrie de fenòmens que s’han succeït en la història geològica recent Els agents externs afaiçonadors del relleu, cursos d’aigua, onatge, gel i vent, estan contínuament actuant i alterant el paisatge La seva acció dona lloc a relleus d’erosió o erosionals i relleus deposicionals o de sedimentació Les platges delta de l’Ebre, en la fotografia…

El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha format…

El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…

Els amfibis dels Països Catalans comencen a ésser relativament ben coneguts hom els estudia actualment amb força interès Ultra l’atenció particular que el grup mereix en ell mateix, els amfibis presenten certs avantatges en llur cicle biològic que faciliten llur estudi la fase reproductora aquàtica permet una més fàcil detecció de llur presència i una anàlisi més assequible de llur activitat, almenys en allò que fa referència a la reproducció pròpiament dita Per aquesta raó, la cartografia de moltes espècies és ja prou completa, el cicle biològic és ben conegut i es desenvolupen…