Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del groc al roig, segons la composició del vidre base, la…
Les infraestructures de transport
L’any 2000 hi havia en servei a tot el món poc més d’un milió de quilòmetres de línies fèrries Als Estats Units, el Canadà, Rússia, l’Índia i la Xina, els cinc primers estats quant a l’extensió de la xarxa, s’hi acumulen el 50% de les línies La densitat de la xarxa ferroviària per estats fa avinent tres àrees al món amb fortes concentracions de vies fèrries el Japó amb Corea del Sud, els Estats Units i Europa En aquests territoris, s’hi desenvoluparen els primers ferrocarrils i aquest sistema de transport hi continua exercint una funció significativa tant pel que fa a les mercaderies com als…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
El temps anual: els calendaris
Aquest mapa constitueix una aproximació espacial generalitzada a la gestió del temps de l’any arreu del món La major part dels estats es regeixen pel calendari gregorià per a comptar el temps històric, llevat dels estats musulmans que utilitzen el seu, i de l’Índia fins el 1957 i la Xina fins el 1911 que conserven els propis per a molts esdeveniments socials i culturals Les diferents religions solen mantenir encara els antics calendaris per als usos litúrgics i la distribució de les festes El calendari sorgeix de l’observació del cicle dels astres, i ha evolucionat en funció de la precisió d’…
L’analfabetisme
Segons la UNESCO, analfabet és la “persona incapaç de llegir i escriure, encara que entengui una exposició simple i breu de fets relacionats amb la seva vida quotidiana” L’analfabetisme és, sobretot, resultat d’una escolarització insuficient, present o passada, i les seves taxes se solen calcular sobre el total de població de més de 15 anys Tradicionalment, la despesa en educació no s’ha considerat rendible, i ha estat vista més com a consum que com a inversió Avui, s’ha demostrat que l’educació és part de la infraestructura, un factor bàsic de desenvolupament econòmic i social Però els…
Els vestits tradicionals
El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…
Les llotges i altres arquitectures mercantils
Art gòtic
Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…
Les naus en l’arquitectura gòtica
Art gòtic
Interior de la Seu de Manresa, singular temple de tres naus, un projecte del mestre d’obres Berenguer de Montagut 1322, el mateix que traçà, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar BV – GSerra La forma gòtica en la construcció catalana es va iniciar principalment, al segle XIII, a partir de la introducció del Cister des d’Occitània i la Catalunya del Nord Les relacions amb els monestirs de Fontfreda i la Grand Selva facilitaren la formació de monestirs del Cister a la Catalunya emergent i, com a conseqüència, l’inici del gòtic en les formes romàniques tardanes, com va succeir en…