Resultats de la cerca

Lluís Dalmau i l’anhelat retorn a Catalunya d’Alfons el Magnànim El 26 de febrer de 1443 Alfons IV entrà triomfant a Nàpols, la somiada ciutat estesa entre el peu del Vesuvi i la Mediterrània Fins aleshores cap rei de Catalunya no havia emprat amb tant talent els recursos a l’erudició, els valors allusius de les imatges i l’autoritat de l’antiguitat per crear-se una aurèola de poder la fulgència de la qual enfosquís qualsevol reticència sobre la seva legitimitat i la seva condició de principe nuovo Rico, 1993, pàg 55-56 Res no havia d’envejar el trionfo napolità del Magnífic –que…

El dia 22 de juliol de l’any 1629, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Antoni Serra Saragossa – Barcelona 1632, bisbe de Lleida diputat militar Francesc Jeroni de Sentís, donzell de Tortosa diputat reial Josep Miquel de Quintana i Galiana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Descatllar, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Casanoves, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Lamarca, domiciliat a la vila de Perpinyà Pere Antoni Serra, natural de Saragossa, va ser consagrat bisbe de Lleida el 1621 en…

El 22 de juliol de l’any 1695, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael de Pinyana i Galvany Tortosa segle XVII – Tortosa segle XVIII, canonge de Tortosa diputat militar Josep de Bru, ciutadà honrat de Barcelona diputat reial Antoni Grató Perpinyà i Masferrer Masdeu, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jeroni Valls, ardiaca i canonge de Lleida oïdor militar Francesc de Junyent i de Vergós, donzell de Barcelona oïdor reial Jacint Blanc, ciutadà de Barcelona El 22 de desembre de 1696, l’oïdor Francesc de Junyent fou desinsaculat per oposar-…

Cavaller amb falcó, Taula de Sant Julià d'Aspa, segle XV RM El període 1494-1518 comprèn els anys del regnat de Ferran II que abasten des de l’inici de la implantació de la insaculació com a sistema d’elecció de diputats i oïdors fins al trienni successiu a la darrera extracció feta encara en vida del Rei Catòlic Sobretot en contrast amb el període anterior, que inclou la Guerra Civil i l’impuls de les reformes de la institució, es pot dir que, durant aquests anys, la Diputació del General sembla decaiguda, gairebé inercial Això no implica que es tracti d’una Diputació en decadència, sinó d’…

Gil Morlanes va néixer a Daroca Aragó cap a mitjan segle XV Fruit del seu primer matrimoni, va tenir un fill homònim que també es va dedicar a l’àmbit artístic, per això, per tal de diferenciar-los, es tendeix a complementar els seus noms amb els apellatius el Vell o el Jove La primera notícia documentada de Gil Morlanes el Vell és del 1474, quan apareix com a testimoni en el testament de l’escultor Hans Piet Dansó, també conegut com Hans de Suàbia, que portava a terme el retaule major de La Seo de Saragossa i del qual Morlanes era el mosso En la trajectòria artística de Morlanes hi ha força…

Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…

Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

Mare de Déu amb el Nen, atribuïble al cercle de Pere Moragues v 1355-60 Durant els segles del gòtic les tipologies de marededéu es van veure multiplicades i les formes es van acomodar a una visió més amorosida i familiar de les relacions entre la Mare i el seu fill ©Museu Frederic Marès, Barcelona L’art dels segles XIII, XIV i XV va eixamplar l’orientació d’alguns dels models que li fornia el romànic i en va crear de nous Ho va fer sobre la base d’una tradició iconogràfica que no es pot qualificar senzillament de romànica Les seves arrels es troben en les primeres propostes de l’art cristià…

Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…