Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bernat Vallès, canonge de Barcelona (1365)
Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…
Manuel de Montsuar, canonge i degà de Lleida (1461-1464)
El 22 de juliol de 1461, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Montsuar i Mateu Lleida 1410 – 1491, canonge i degà de Lleida diputat militar Bernat de Saportella, cavaller diputat reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Despilles, comanador de Barbens oïdor militar Bernat Joan Sacirera, donzell oïdor reial Bernat Joan de Casaldàguila, ciutadà de Barcelona Manuel de Montsuar va néixer a la ciutat de Lleida, fill tercer d’Antoni de Montsuar, donzell, senyor de Torregrossa, i Constança Mateua Els Montsuar…
La contribució de la família Cavaillé al progrés tecnològic
Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1587-1590)
El 22 de juliol de l’any 1587, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan Dança i de Bellera, noble de Barcelona diputat reial Jeroni Saconomina, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Ferran Fiveller i Soldevila, canonge de Barcelona oïdor militar Valentí de Vilanova-Caramany i Cartellà-Farners, militar oïdor reial Miquel Montserrat Grau, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet,…
Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1707-1710)
El 22 de juliol de l’any 1707, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles diputat militar Jacint de Sagrera i Xifre, domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Serres, de la ciutat de Tortosa oïdor eclesiàstic Marià de Novell i de Nadal, paborde del monestir de Sant Salvador de Breda oïdor militar Lluís de Claresvalls i de Miquel, domiciliat a Barcelona oïdor reial Bernat Moixí, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona Manuel de Copons i d’Esquerrer era cambrer del…
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia adquirit a l’…
Josep Irla i Bosch, polític i empresari (1940-1954)
«…En aquest moment de desànim, d’esperit decaigut, rebo, en els últims dies del mes d’octubre de 1940, la visita dels amics Tarradellas i Escofet per a comunicar-me la tràgica notícia de l’assassinat del president Companys» Arran d’aquest dramàtic esdeveniment, Josep Irla i Bosch Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1876 – Sant Rafèu, Provença 1958, polític i empersari, esdevingué president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch és, per antonomàsia, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili És l’únic president contemporani que no trepitjà el Palau de la Generalitat com a…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…
Francesc Macià i Llussà, militar i polític (1931-1933)
Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…
Jordi Pujol i Soley, polític (1980-2003)
Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’…