Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Francesc de Valls i Freixa, cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon (1704-1707)
El 22 de juliol de l’any 1704, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Valls i Freixa Segle XVII – Barcelona 1705, cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon diputat militar Antoni de Puig, domiciliat a Lleida diputat reial Agustí Pinyana i de Montfort, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Pere d’Oliver, canonge de Vic oïdor militar Climent de Senespleda i de Solanell, donzell, domiciliat a Barcelona oïdor reial Josep Braçó i Duran, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Francesc de…
Onofre d’Alentorn i de Botella, canonge de Lleida (1608-1611)
El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1575-1578)
El 22 de juliol de l’any 1575, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Oliver de Boteller i de Riquer Tortosa 1517 – Barcelona 1587, cabiscol i canonge de Tortosa diputat militar Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors, vescomte d’Illa i baró de la Llacuna diputat reial Jaume d’Oms, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Quintana, canonge de Barcelona diputat reial Miquel Ferrer de Bosquets i de Luna, donzell de Montblanc diputat reial Antoni Joan Castelló i Granell, ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Pere…
Joan Pagès i Vallgornera, prior claustral de la Seu de Tortosa (1668-1671)
El 22 de juliol de l’any 1668, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pagès i Vallgornera Segle XVII, prior claustral de la seu de Tortosa diputat militar Tomàs Nogués, mossèn, de Lleida diputat reial Pere Orient, ciutadà honrat de Barcelona i Tortosa oïdor eclesiàstic Dídac Morer, canonge d’Urgell oïdor militar Miquel de Pallarès i de Monjo, donzell de Barcelona oïdor reial Francesc Boneu, ciutadà de Barcelona Joan Pagès, prior claustral, paborde i canonge de Tortosa, sembla provenir de la família dels barons de Sant Joan de Pladecorts,…
Juan Payo Coello, abat de Santa Maria de Poblet (1488-1491)
El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…
Bertran Samasó, abat de Santa Maria de Ripoll (1449-1452)
El 15 de setembre de 1449 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bertran Samasó Banyoles final del segle XIV – Càpua, Campània 1458, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Francesc Desplà, òlim de Conomines, cavaller i senyor de la casa d’Alella, del palau de la Cucurella de Barcelona i de la torre de Sant Gervasi de Cassoles diputat reial Pere Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Miquel, prior de Sant Pau del Camp oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona i senyor de la baronia de Rocacorba oïdor reial Pere Cardona,…
Jordi Pujol i Soley, polític (1980-2003)
Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa en el marc…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
Les interpretacions anglosaxones de Lluís Companys
La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…
Un període d’incerteses personals i polítques (1923-1931)
Acabada el 1918 la Gran Guerra, de la qual Espanya, i molt especialment Catalunya, es va beneficiar en fornir de productes una Europa que matava i moria a les trinxeres de Flandes, va començar un període de crisi per al nostre país, incapaç d’adaptar-se a la pau, durant la qual el Vell Continent va recuperar, i modernitzar, la indústria civil després de quatre anys d’esforç bèllic Els beneficis obtinguts en aquests anys de conflicte no van ser reinvertits, de manera que el món laboral no notà la bonança econòmica i començà a patir la crisi, reflectida en una creixent tensió social entre la…