Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
1620-1665: Temps de guerra i revolució
Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…
Lluís de Tena, bisbe de Tortosa (1617-1620)
El 22 de juliol de l’any 1617, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Tena Guadix – Tortosa 1622, bisbe de Tortosa diputat militar Felip de Sorribes i Descoll, donzell de Manresa domiciliat a Barcelona diputat reial Miquel Cerdà, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pau Pla, ardiaca del Penedès i canonge de Barcelona oïdor militar Bonaventura Muntaner, donzell domiciliat a Cervera oïdor reial Pere Batlle, ciutadà de Girona Lluís de Tena estudià a la universitat d’Alcalá de Henares, on obtingué el doctorat i ocupà les càtedres…
Josep Sastre i Prats, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella (1680-1683)
El 22 de juliol de l’any 1680, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep Sastre i Prats Segle XVII, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella diputat militar Joan d’Amat i Despalau, noble domiciliat a Barcelona diputat reial Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutadà honrat de Girona oïdor eclesiàstic Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla oïdor reial Onofre Monsalvo i Puigventós, ciutadà honrat de…
1556-1598: Expansió institucional i iniciativa política
Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la Seu de Girona (1654-1656)
El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…
Introducció a la gènesi de la Generalitat de Catalunya
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda
El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…
Pau Claris i Casademunt, canonge de la Seu d'Urgell (1638-1641)
El dia 22 de juliol de l’any 1638, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau Claris i Casademunt, canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Tamarit i de Rifà, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Miquel Quintana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Ferran, canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Rafael Antic, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Rafael Cerdà, ciutadà honrat de Girona Signatura de Pau Claris ECSA Pau Claris Barcelona 1586 – 1641 era fill de Joan Claris, doctor en drets, i de…