Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Circumscripcions, comarques i municipis
Proclamació de la Segona República a la plaça de Sant Jaume de Barcelona La Banda Municipal de Barcelona participa de la proclamació el 14 d’abril de 1931 / Banda Municipal de Barcelona CC BY-SA 30
Llei electoral, fonts i estadístiques
La llei electoral i les circumscripcions catalanes durant la Segona República El 1931, la monarquia va decidir convocar eleccions municipals per al dia 12 d’abril, per tornar a la legalitat constitucional després de set anys de dictadura La campanya es va plantejar irremissiblement a l’entorn de la naturalesa del règim monàrquic o republicà i les opcions enfrontades ho foren sense fissures alternativa continuïsta i conservadora o alternativa republicana i de canvi social Els republicans havien concertat el pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930 i van constituir un Comitè Revolucionari amb els…
Evolució de la participació i del vot
L'orientació del vot d'esquerres o de dretes Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes» Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936 Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant El PRR constitueix una…
Conclusions i taules dels resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936
Electors i partits canviaren la seva estratègia de lluita en cada consulta electoral i van utilitzar sovint la possibilitat del panachage El 1931, el reformisme republicà va vèncer de manera aclaparant sense deixar marge a l’oposició, gràcies a la utilització de la copada i del ballotage segona volta El 1932, la Lliga estava ja prou ben organitzada per a quedar en totes les circumscripcions en segon lloc, obtenir els escons reservats a la minoria i perfilar-se com el gran partit del conservadorisme català Fou a partir d’aquest moment que a…
Eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936. Barcelona província
Resultats per municipis Resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936 als municipis de la província de Barcelona Notes 1 Municipis on altres candidats o els vots blancs i nuls suposen més del 4% afecta a la segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931 2 Pertany a la circumscripció de Barcelona ciutat afecta a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 3 Municipis amb el 100% de vots en blanc afecta a la segona elecció constituent del 12 de juliol de 1931 4 Són votants estimats
Eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936. Tarragona província
Resultats per municipis Resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936 als municipis de la província de Tarragona
Eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936. Lleida província
Resultats per municipis Resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936 als municipis de la província de Lleida
Eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936. Girona província
Resultats per municipis Resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936 als municipis de la província de Girona
Osona
Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre…
El Pallars
El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina