Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior i la Generalitat. 2007
La Generalitat de Catalunya té 8 oficines del govern fora dels límits territorials de l’administració de la Generalitat, 38 Centres de Promoció de Negocis del COPCA, 3 oficines del CIDEM, 5 oficines de l’ICIC, i ha reconegut 114 Comunitats Catalanes a l’Exterior L’ACCD actua de forma prioritària en 7 estats del Tercer Món, i com a mediadora en 5 conflictes a Colòmbia, Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i Timor Oriental Organismes dependents de la Generalitat arreu del món 2007 Les oficines del govern Les 8 oficines del govern de la Generalitat de…
A l’Associació Internacional de Treballadors. 1868-1876
El primer sindicat català de treballadors, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, és del 1840 Així, la constitució de la Federació de la Regió Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, no fou una sorpresa Els obrers catalans constituïren, segons Miquel Izard, un “proletariat internacionalista” i el regne d’Espanya seria la “Regió Espanyola” Un matís que Pompeu Gener remarcà “El concepte d’‘obrer’ no era, a Catalunya, sinònim de peó o de manufacturer La federació admetia tots els qui exercien una professió liberal, incloses les carreres…
Grans poetes, grans viatgers. 1874-1941
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…
Del Mercat Comú Europeu a la Unió per la Mediterrània. 1957-1995-2008
A partir de la Conferència de la Haia del 1948, la idea de la creació d’un espai polític europeu comú sense guerres civils comença a avançar El 1949 es crea, a Londres, el Consell d’Europa El 1957 neix el Mercat Comú Europeu, MCE, l’Europa dels Sis, amb capital a Brusselles, i, més tard, 1192, la Unió Europea El 1995, la Conferència de Barcelona reuní els quinze estats de la UE i dotze d’altres de la Mediterrània El 2008 es crea a París, Barcelona Process Union for the Mediterranean, que, al novembre, escull la ciutat de Barcelona, com a capital de la nova Unió La UPM és formada per un total…
Sis grans àrees hoteleres. 1985-2007
El Gran Hotel 1903 modernista situat al centre de Palma, projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, fou una fita inicial del turisme urbà Ara bé, la primera indústria turística, i de molt petites dimensions, era de “muntanya i neu”, als Pirineus, o, sense gaire neu, a Valldemossa i la serra de Tramuntana, seguint el model dels Alps suïssos També hi havia agències de viatges, com ara, des del 1910, Viatges Marsans Els hotels del turisme de “sol i platja” són més aviat dels anys 1920-30 Les grans àrees Una de les grans multinacionals del sector, Barceló…
L’art gòtic català al món. 1200-1400
L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els…
Catalanes als escenaris del món. 1873-1935
Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns quants anys, a…
Un exemple de projecció cultural: l’exposició “Gaudí, un univers”. 2002
La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres…