Resultats de la cerca
Es mostren 733 resultats
Charles Lyell: els equilibris naturals tenen causes materials
Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de…
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…
La fosca fondària dels sòls
Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…
Guerres i paus privades
Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…
Mobilitat i assentament
Treballador de la construcció en una bastida, Salou, JCosta, sd AVUI El període de menys de vint anys 1980-97 que aquí es considera és relativament breu per a poder apreciar tendències de fons en uns fenòmens tan lents com acostumen a ser, en absència d’esdeveniments dràstics en altres camps, els de població i, dins d’aquests, els que afecten la mobilitat i el poblament La relació dels individus i dels grups amb l’espai és una oscillació entre dues possibilitats la permanència en un lloc i la mobilitat entre diferents punts Si la tendència a l’assentament és ben clara, també ho…
Les vocacions de postguerra
Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…
Primats de dues potes
Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…
Guaranís i jesuïtes
Don Francisco de Toledo 1515-82, virrei del Perú, ho tenia clar amb els indis se n’estava fent un gra massa El dia 8 de febrer de 1570 escriví una carta al rei Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó i de Portugal defensant la conveniència d’agrupar-los en poblacions organitzades, mesura a la qual “…els naturals s’avenen més que els espanyols, els quals perden el profit del frau que, tenint-los dividits i més amagats, els feien…” Sorgí així a Juli, a la ribes del llac Titicaca, la primera concentració planificada d’indis, l’organització de la qual fou encomanada a la Companyia de Jesús…
L’“estat de benestar”
Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren impossibles d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina