Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Canilles arreades
Canilla de trineu a l'Antàrtida Corel El monument de bronze al gos Togo que s’alça al Central Park novaiorquès és una mostra de l’admiració que ha estat capaç de suscitar la disciplina i la força dels gossos de trineu, en aquell cas adreçada al cap de canilla que el 1925 va protagonitzar a Alaska l’anomenada “cursa del sèrum”, una veritable proesa que va permetre de transportar en només cinc dies els bidons de sèrum que salvaren de morir de diftèria a centenars de persones a la ciutat de Nome, a 1 800 km de l’estació de ferrocarril més pròxima, i enmig d’una tempesta intensa Les diferents…
Jaume Balmes i les bullangues de Barcelona
Escena de la bullanga de Barcelona del 1842 BC L’any 1840, Jaume Balmes començà a baixar amb certa assiduïtat de Vic a Barcelona per tal d’eixamplar relacions literàries i professionals En una d’aquestes ocasions, mentre s’estava a Barcelona cercant editor per a una obra d’estricte significació política, les Consideraciones sobre la situación política de España , presencià l’aixecament dels liberals progressistes del 18 de juliol contra el govern moderat interí que s’havia desplaçat a Barcelona acompanyant les reines Al darrere del conflicte hi havia la qüestió de la llei municipal, una peça…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
El general Basset i l’alçament al País Valencià
Signatura de JBBasset, sd, coll part GS Joan Baptista Basset i Ramos, militar al servei de la casa d’Àustria i líder de les reivindicacions populars durant la guerra de Successió, havia nascut a la ciutat de València, a la parròquia de Sant Andreu, probablement l’any 1654 Era fill de Tomeu Basset, d’ofici daurador, i d’Esperança Ramos Es desconeixen les seues activitats fins que el 1670 començà a prestar serveis als emperadors d’Àustria i a Carles II Més tard, les autoritats borbòniques relacionaren l’inici de la seua trajectòria militar amb la necessitat d’eludir l’actuació de la justícia, a…
Els viatges de Tirant lo Blanc
Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…
Renau, Miravitlles i Ors: tres propagandistes
La Guerra Civil Espanyola fou rellevant internacionalment molt més per raons simbòliques que no pas estratègiques era una contesa entre dreta i esquerra, en un país situat a l’Europa occidental, just al moment en el qual la Unió Soviètica sortia del seu aïllament i el predomini anglofrancès posterior a la Gran Guerra era desafiat pel Japó, Itàlia i Alemanya Així, tot el debat polític era fàcilment traslladat al terreny dels valors d’alta cultura la propaganda dels dos bàndols enfrontats es discutia en termes de la defensa de la cultura, fos de l’humanisme davant la brutalitat feixista o de la…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
La ceràmica de Llíria: la imatge de la societat
Fragment del vas de la Batalla Naval representada en una ceràmica del tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segle II aC MPV / GC Els textos dels autors clàssics que fan referència a la Península en època ibèrica relaten, sobretot, els esdeveniments bèllics que van tenir lloc durant la segona guerra Púnica i la conquesta romana Es tracta, per tant, d'una informació històrica de gran valor documental però parcial, ja que són escasses, per no dir nulles, les referències a altres esferes de la vida dels ibers com són la religió, els costums, els aspectes econòmics i l'organització social Aquests…
El poder fàctic: els capitans generals
Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…