Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes globals de l…
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…
Més espècies que enlloc més
El concepte de biodiversitat Tot i que la biodiversitat és una propietat general dels sistemes vius i que són molts els biomes que es caracteritzen per una elevada diversitat, cap com la selva equatorial plujosa no assoleix, a qualsevol escala que es consideri, una diversitat tan aclaparadora Per això sembla oportú, en començar aquest volum, fer algunes consideracions sobre el concepte mateix de biodiversitat i algunes de les seves implicacions, tant generals com referents al bioma concret que s’hi tracta La diversitat biològica Països identificats com a àrees de megadiversitat pel World Wide…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
El funcionament ecològic de les selves plujoses
El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’ecosistema La…
L’aprofitament dels recursos animals a les sabanes
L’activitat cinegètica tradicional A les sabanes l’estil de vida basat en la recollecció, la caça i la pesca pràcticament ha desaparegut Només el mantenen algunes poblacions d’aborígens australians, i no de forma exclusiva, bé que, amb la recuperació de terres per part dels aborígens, aquest estil de vida també reprèn entre alguns d’ells Tanmateix, la caça, ja sigui permesa o furtiva, i en alguns llocs la pesca, és essencial per a moltes poblacions de les sabanes com a suplement de l’agricultura de subsistència o del pastoralisme La cacera de subsistència La fauna constitueix un recurs…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…