Resultats de la cerca

Al mateix temps que les protestes sacsejaven Tunísia, al principi del mes de gener els carrers d’Algèria van ser escenari d’esclats de violència protagonitzats per joves de barris populars, especialment a Alger i Constantina L’augment dels preus dels productes de primera necessitat va ser el brou de cultiu del malestar popular La protesta va desembocar en accions violentes i vandalisme Entre el febrer i el març, moviments polítics i sindicals van convocar protestes i manifestacions, però les protestes no es van escampar a tot el territori i tampoc no van tenir la importància d’…

El Govern, presidit per Ibrahim Boubacar Keita, i els rebels tuaregs van negociar a Alger Algèria un acord de pau En les converses, els cinc grups rebels van proposar el punt més conflictiu, que el nord del país passi a constituir-se com a estat, amb el nom d’Azawad, federat amb Mali Entre els insurgents, el grup amb més implantació en el territori és el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad MNLA, que controla extenses zones del nord, com ara la regió de Kidal, on l’Exèrcit –poc preparat i indisciplinat– va patir una derrota en una ofensiva al maig, la qual va costar la vida…

L'atac contra el cèntric l'hotel Radisson Blu de Bamako, en el qual van morir 20 persones, 14 d'elles estrangeres, el 20 de novembre, va posar en evidència la capacitat d'actuació dels grups islamistes malgrat la presència de soldats francesos i forces de la missió de les Nacions Unides MINUSMA Perpetrada per dos assaltants que van retenir durant hores més de 100 persones, l'acció va ser reivindicada per dos grups de caràcter gihadista Al-Mourabitoune, encapçalat per l'algerià Mokhtar Belmokhtar, i el Front d'Alliberament de Macina, proper al cap tuareg Iyad Ag Ghaly, que rebutja l'acord de…

El president del país, Ibrahim Boubacar Keita, va sortir enfortit de les eleccions municipals, celebrades finalment el 20 de novembre El seu partit, la Reunió per Mali RPM, va obtenir el control de gran part dels barris de la capital, Bamako, i de les ciutats de Gao i Timbuctú, però va perdre Koulikoro, que va passar a ser governada per la Unió per la República i la Democràcia URD, la principal formació opositora Els comicis, que s’havien de celebrar el 2014, no es van poder realitzar en localitats del centre i del nord com Menaka i Kidal per l’amenaça dels grups islamistes i el boicot de la…

Alguns centenars de guerrillers tuaregs de l'Aliança Democràtica pel Canvi ADC van deixar les armes en una cerimònia celebrada a Kidal, al febrer Afeblida per una ofensiva militar, que la va fer recular, l'organització tuareg es va desmobilitzar i va acceptar l'acord de pau, signat a Alger el 2006 Un dissident de l'ACD, Ibrahim Ag Bahanga, va continuar els combats uns quants mesos fins que, assetjat per l'exèrcit, va haver d'acceptar la seva rendició, a Líbia La resolució de la qüestió tuareg va ser un èxit del president Amadou Toumani Touré, reelegit el 2007 En l'aplicació del…

Els grups gihadistes van continuar perpetrant atacs al nord i al centre del país, malgrat les ofensives de l’exèrcit malià i de les forces franceses de l’operatiu Barkhane i la presència de la missió de les Nacions Unides, MINUSMA, que té 14000 efectius En els operatius, l’exèrcit va patrullar amb milicians tuaregs, de la Coordinació de Moviments Azawad, signant de l’acord de pau d’Alger Algèria del 2015 Entre els insurgents més actius, van destacar el Grup de Suport a l’Islam i als Musulmans, encapçalat per un tuareg, Iyad Ag Gahli, i Al-Qaida del Magrib Islàmic AQMI, dirigida…

A l’abril del 2014, Abdelaziz Bouteflika va ser escollit president per quart mandat consecutiu Va recollir més del 80% dels vots i la participació ciutadana va superar, oficialment, el 50% El seu principal adversari, Ali Benflis, només va aconseguir el suport del 12% dels electors Els dos elements distintius d’aquest procés electoral van ser el pèssim estat de salut de Bouteflika, amb aparicions públiques molt comptades, i la irrupció del moviment de protesta Barakat ‘Prou’, que va cridar al boicot electoral i que reclamava un règim democràtic i unes eleccions lliures i justes Algunes d’…

L’any 2013 va començar amb el violent assalt per una milícia islamista a una planta de gas de Tigantourine, operada per la britànica BP, la noruega Statoil i l’algeriana Sonatrach L’assalt a la planta de gas, situada a 40 km d’In Amenas, prop de la frontera amb Líbia, va durar quatre dies i hi van morir 39 ostatges –de 8 nacionalitats– i 11 milicians En el moment de l’assalt, hi ha havia unes 790 persones de 26 nacionalitats, la gran majoria algerians L’acció dels milicians a la planta de gas exigia la fi de la intervenció francesa a Mali i l’alliberament per part d’Algèria, i altres països,…

El 10 de maig es van celebrar eleccions parlamentàries, les primeres després de l'onada de canvis al món àrab i que havien de mostrar el suport de la ciutadania a les propostes de reforma del president Bouteflika Abans s'havien introduït reformes polítiques, com una nova llei electoral i la creació de la Comissió Nacional per a la Supervisió de les Eleccions En aquests comicis es van presentar 28 noves formacions i van tenir un índex de participació baix 42,9%, però superior a eleccions anteriors El Front d'Alliberament Nacional FLN, de Bouteflika, es va imposar amb 220 escons dels 463 en joc…

Durant el 2009, el Marroc i la Unió Europea van continuar cap a la concreció de l'Estatut Avançat, el marc que ha de permetre al Marroc accedir a programes comunitaris i gaudir d'un context privilegiat pel que fa a les relacions polítiques, econòmiques i socials amb la UE En aquest sentit, va concloure la primera fase de les negociacions que han de fer possible la liberalització de la prestació de serveis i el dret d'establiment La política exterior del Marroc també va estar marcada pel trencament de relacions diplomàtiques amb l'Iran a causa de la solidaritat amb Bahrain davant de les…