Resultats de la cerca

El ventall faunístic En les condicions extremes de vida de la tundra és ben clar que els processos de formació dels conjunts faunístics, com també la dinàmica de les poblacions animals, depenen de la combinació dels factors ambientals i dels tipus de relacions interspecífiques La riquesa de medis aigualosos i l’explosió de vida de l’estiu àrtic expliquen que el principal component de la fauna de la tundra a l’estiu siguin els ocells aquàtics migradors, que exploten climes més benignes a l’hivern, estació que, a la tundra, és més favorable a alguns mamífers que no pas als ocells Rèptils i…

Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…

Nutrients rostos avall Les muntanyes, tot i tenir dimensions modestes a escala planetària, són per a molts éssers vius, generalment limitats a una percepció bidimensional de la superfície terrestre, elements fonamentals en el control del clima i en l’estructuració del paisatge i els proporcionen un entorn més ric, dotat d’una dimensió vertical complementària que, tot i ser més reduïda que les vastes mesures que hi ha des de l’equador fins als pols, presenta un rang de variació comparable al derivat de la latitud El límit altitudinal inferior de les àrees de muntanya veritable o alta muntanya…

Els parcs i les àrees protegides Fins fa poc temps, les extremes condicions climàtiques de les tundres d’Europa septentrional, Rússia, Canadà, Alaska, Grenlàndia i Islàndia eren les responsables del feble impacte humà que havia de suportar aquest bioma Tanmateix, la situació ha canviat a mesura que la tecnologia n’ha permès l’explotació intensiva, de manera que també les àrees protegides van esdevenint cada cop més amenaçades pels interessos comercials, en particular aquelles que inclouen zones amb el subsòl ric de recursos miners, gas o petroli En general, la gestió de les àrees protegides…

A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament recent que…

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els…

La pugna de la vida en condicions adverses La gruixuda coberta de neu hivernal sovint constitueix un bon refugi per als petits animals de sang calenta que viuen a la tundra Les perdius Lagopus hi excaven un forat on s’aturen a descansar fins que se senten amenaçades per algun perill aleshores surten volant ràpidament per la sortida oposada a la que han entrat Els lèmmings i altres petits mamífers passen la major part de l’hivern en caus excavats a la neu, que recobreixen amb fulles i herbes també obren galeries per alimentar-se, ja que els hàbitats subnivals són l’únic lloc on en ple hivern…

La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos…

La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…

L’abundància i la diversitat de les masses d’aigua El règim hídric de la tundra és determinat per la pluviositat relativament baixa no supera els 300-400 mm anuals N’hi ha prou, però, per a determinar un excés d’humitat a causa de la brevetat de l’estiu i la quasi nulla evaporació Un altre factor important és la presència del permafrost, el qual aïlla els llits dels llacs i els rius dels nivells inferiors i impedeix tant la seva alimentació per les aigües subterrànies, com la de capes freàtiques a partir dels mateixos rius i llacs Els llacs i els estanys continentals L’evaporació insuficient…