Resultats de la cerca

Les singularitats de la protecció a muntanya Tant pels seus valors naturals i escenogràfics, com simbòlics i culturals, com per la situació de relativa marginalitat respecte a les economies nacionals de molts estats, els espais muntanyencs han estat tradicionalment els millors candidats per a la protecció Els primers parcs nacionals del món Yellowstone i Yosemite s’establiren en àrees de muntanya i són comptats els països que no han iniciat una política de protecció per alguna àrea muntanyenca Les zones muntanyoses són espais amb una diversitat elevada resultat de la combinació de factors com…

Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes de les seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte de les flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a poblaments que ja resulten prou notables per la seva biodiversitat D’altra banda, aquestes…

Certament hi ha diferències entre els deserts fredsi els deserts càlids pel que fa a les característiques biològiques, geogràfiques i culturals però, en conjunt, els problemes per a preservar la diversitat biològica i aplicar estratègies de desenvolupament no destructives són similars Tant en els uns com en els altres, no és possible un desenvolupament sostenible ni, encara menys, es poden mantenir les actuals pautes de desenvolupament sense assegurar la continuïtat i l’aprofitament dels recursos genètics Alguns dels aliments bàsics de gran part de la humanitat el blat, la civada, la melca,…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

Les característiques biològiques úniques dels deserts tenen un abast geogràfic limitat encara que extens, molt condicionades per les rigoroses condicions ambientals Els ecosistemes desèrtics s’adapten relativament bé als canvis cíclics a llarg termini i poden superar esdeveniments periòdics locals, com per exemple sequeres, inundacions i incendis en canvi, són incapaços de tolerar una activitat humana continuada, especialment a molts països en vies de desenvolupament, on les elevades taxes de creixement demogràfic i la pobresa generalitzada exerceixen una pressió addicional sobre els ja…

L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…

La benignitat climàtica El règim climàtic del bioma de les selves temperades es caracteritza per la seva benignitat Les temperatures són suaus i fluctuen poc, i les pluges són abundants i estan homogèniament repartides al llarg de tot l’any Així, cap estació no presenta dèficit d’aigua i, si bé en algunes selves es donen períodes curts d’estrès hídric, en general l’aigua perduda per evapotranspiració mai no supera la que proporcionen les precipitacions o les pluges horitzontals En aquestes condicions, es comprèn que el tipus de vegetació que es desenvolupa adquireixi uns nivells de…

El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…

L’aportació humana a la desertització A diferència d’altres biomes, el del desert sembla l’únic al món que es troba en expansió Això respon en part a causes climàtiques però, com ja s’ha posat de relleu, també a l’acció millenària dels humans i molt particularment la més recent Ara fa dos segles, l’escriptor romàntic francès François René de Chateaubriand 1768-1848 escrivia una frase que ha fet fortuna “El bosc precedeix els humans, el desert els segueix” potser no és el cas sempre ni a tot arreu però expressa bellament el paper decisiu dels humans en l’expansió dels deserts arreu del món El…

L’empremta desigual de les velles i les noves colonitzacions Els problemes ambientals que afecten les selves temperades són molt similars en tot el domini del bioma, bé que els diferents estadis de desenvolupament impliquen una variació radical de l’escala temporal En conjunt, la contaminació és baixa, a excepció d’algunes regions de la Xina, el Japó i els Estats Units A causa de la gran uniformitat de les condicions en els diferents àmbits del bioma, algunes espècies clau, com la canya de sucre, l’arròs, les ovelles i els pins, s’han establert arreu, ocupant antigues àrees forestals En les…