Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
La fibra més subtil
La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…
El poblament humà de les selves temperades
L’origen i la diversitat del poblament el cas de l’Àsia oriental Com correspon a la fragmentació i dispersió del bioma, els orígens dels grups humans de les diferents àrees de selves temperades del món també són molt diversos, i estan més relacionats amb els grups de les àrees veïnes d’altres biomes que amb els del mateix bioma dels diferents continents —pobles na-dené i amerindis del NW de l’Amèrica del Nord, altres pobles amerindis de la resta de selves temperades americanes, aborígens australians i tasmanians a les d’Austràlia i Tasmània, pobles caucàsics, indoeuropeus i turquesos a les…
L’aprofitament dels recursos vegetals dels sistemes litorals
El rebost de les algues La biomassa abundant i diversa de les macroalgues marines ha estat una primera matèria utilitzada des de temps antics per les poblacions que habiten a les franges costaneres En general el seu ús s’ha estès i s’ha incrementat amb el pas del temps, bé que sotmès a importants canvis derivats de l’evolució de les seves aplicacions La importància econòmica actual de les macroalgues rau en dos fets d’una banda, en les arrelades tradicions alimentàries dels països de l’Orient Llunyà, mantingudes per un potent mercat intracultural que permet l’autoproveïment, i de l’altra, en…
El poblament humà de les illes
El poblament d’Austràlia i les illes del Pacífic Encara que Austràlia no sigui pròpiament una illa sinó el més petit dels continents, la història del seu poblament és inseparable de la de les poblacions de Melanèsia amb les quals els australians aborígens comparteixen l’origen australians i melanesis com també posteriorment els polinesis procedeixen del sud-est d’Àsia i arribaren per mar al vell continent de Sahul i a les illes que l’envoltaven L’efecte de l’isolament i el mestissatge Els colonitzadors d’Oceania arribaren a les illes en grups reduïts, cosa que accentuà de manera important l’…
L’aprofitament dels recursos vegetals i animals als boscos nebulosos
La collita espontània Els boscos nebulosos són l’origen de moltes espècies vegetals útils que satisfan necessitats locals o es destinen al comerç internacional Fustes, aliments, plantes medicinals i una multitud d’altres recursos vegetals naturals es troben dins les àrees muntanyenques de boscos nebulosos avui en retrocés arreu del món Les falgueres arborescents i les orquídies Un grup de plantes que és especialment ben representat als boscos nebulosos de l’Amèrica Central i als d’altres llocs és el de les falgueres arborescents Moltes espècies de les famílies de ciateàcies i dicksoniàcies es…
L’explotació, la gestió i els conflictes ambientals de la insularitat
Les mil cares de les illes Semblants i dissemblants alhora les unes de les altres, les illes defugen tota classificació rigorosa N’hi ha de tropicals, temperades o àrtiques de grans i de petites de poblades i de despoblades Però, en realitat, la dificultat principal d’una classificació de les illes no rau tant en la tria dels criteris que les diversifiquen, sinó més aviat en el risc de perdre de vista allò que cada una té de singular en el temps i l’espai Comprendre les illes i explicar-les exigeix romandre fidel a allò que té de particular cada una I encara més quan es tracta de l’…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les selves temperades
Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes de les seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte de les flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a poblaments que ja resulten prou notables per la seva biodiversitat D’altra banda, aquestes…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
Pluja abundant, temperatura variable
Un bioma sense excessos El bioma de les boscanes decídues s’instaura sota condicions de clima temperat i d’estacionalitat marcada Comporta uns sistemes naturals caracteritzats pel domini d’un estrat arbori d’arbres decidus, és a dir, d’arbres que perden la fulla a l’estació desfavorable, que en aquest cas és la freda, durant la qual es dóna una aturada de l’activitat vegetativa El terme temperat significa moderat o suau, i aquests qualificatius són adequats tant a la geografia del bioma, com a les formacions forestals que el caracteritzen, boscanes d’arbres espaiats, ombrívoles i frescals a l…