Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
El regne capenc: geranis i gazànies
L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats…
Arquitectes o ebenistes?
Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…
Camèlies i magnòlies
Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El…
Friedrich von Schelling: l'eterna unitat
Per a Schelling, naturalesa i consciència són una sola i única cosa esperit Les percepcions elementals dels humans s’organitzen, segons ell, a partir del sentiment de la unitat còsmica Schelling és molt crític amb el desmembrament de l’espai mental que resulta de l’especialització de les diferents disciplines científiques, i defensa la necessitat de la interdisciplinaritat en la recerca del coneixement ‘del tot’ El rerefons filosòfic implícit en l’ecologia d’avui, ciència de síntesi que pren en consideració sistemes en els quals el tot no és la mera suma de les parts, está així força en…
“Makura no sōshi”
Pel maig, l’aigua de la vall inundava els camins Arreu on ella posava el peu, trepitjava verdor Els dolls rajaven una mica pertot Sovint li calia apartar amb la mà les branques que maldaven per entrar al carro de bous en què viatjava El nas se li omplia de la flaire de les fulles d’artemísia aixafades per les rodes del carruatge L’encís del camp li envaïa el cor Ella era una dama de companyia al servei de l’emperadriu Sadako, a la darreria del segle X Es deia Sei Shōnagon 966-1013 i en l’obra “ Makura no sōshi ” ‘Notes de capçalera’, versificada en waka versos de 31 síllabes, fa un delicat…
L’elegància de planar
Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…
Marta gibelina
Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els…
Linnaea borealis
L’any 1732, Carl Linné, un estudiant de 25 anys de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dugué a terme la seva primera expedició en solitari L’objectiu del jove científic era Lapònia, a la part septentrional de la península Escandinava, que en aquella època encara era una terra completament desconeguda i en estat salvatge T M Fries, el biògraf de Linné, en referir-se dos segles més tard a aquesta primera expedició a Lapònia, escriví “des del punt de vista dels resultats, aquest fou el viatge més important dels que mai s’emprengueren a Suècia” El viatge, que durà els quatre mesos d’estiu, exigí…
Fiord
Segons els víkings, Odin i els seus germans construïren la Terra amb les despulles del gegant Ymir De la seva sang en feren la mar i els rius, de la seva carn la terra, dels seus ossos les roques i de les seves dents les pedres El que no explica l’antiga mitologia escandinava és que fa uns 70 000 anys la mar es glaçà i el gel recobrí la terra i les roques més septentrionals Impetuoses llengües de glaç davallaren de les muntanyes excavant profundes valls de parets verticals Seixanta millennis després, ara fa uns 12 000 anys, quan el clima esdevingué més càlid i el gel s’enretirà, la mar pujà…