Resultats de la cerca

Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…

Els factors i els processos edàfics Si s’observen els factors formadors dels sòls de les boscanes decídues, resulta palès que l’únic factor realment independent és el material parental, ja que tots els altres factors —clima, vegetació, acció humana i temps— estan interrelacionats Per exemple, la vegetació depèn del clima i, en menor grau, del substrat i del tipus de drenatge condicionat pel relleu aquest, per la seva banda, és determinat i afaiçonat en part pel substrat i pel mateix drenatge Hi ha dos factors addicionals que, en el procés de formació del sòl, tenen un efecte particularment…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…

El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d…

L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…

Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…

Salines, a Lanzarote Jorg Hackemann | Dreamstime La sal no es planta, però sí que es cull Se’n fa la collita al final de l’estiu, es recollecta de camps dilatats i planíssims estesos vora mar Sal madurada durant mesos i mesos, fruit simbòlic d’aigües evaporades, precipitació fecunda de salabrors dissoltes Collita de la sal la més valuosa ofrena que la mar ha fet als humans, do impagable de la química marina La concentració normal de clorur sòdic, és a dir de sal comuna, a l’aigua de la mar sol ser de prop de 25-35 g per litre, o sigui del 25-35‰ Quan la concentració arriba als 235-240 g per…

L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…

La mar també ens ofereix les seves “pedres precioses” Pedres precioses d’origen orgànic, produïdes per organismes marins, components minerals de la seva mateixa estructura o excrecències solidificades fins a la petrificació Materials duríssims i polimentables, apreciats per la raresa de la seva procedència, per la bellesa de la seva textura i per la per-durabilitat davant del pas del temps Materials, per això mateix, obrats delicadament per hàbils artistes virtuosos i esdevinguts, així, joiell encastable en or, figureta muntada en plata Són les joies vingudes de la mar, les gemmes orgàniques…

En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures…