Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Galileo Galilei: un planeta com els altres
Galileu, ben al contrari dels filòsofs escolàstics ‘ in libris ’, com els anomena irònicament, que buscaven la veritat en les obres d’Aristòtil més que no pas en l’observació del món que els envoltava, contemplà amb la seva rudimentària ullera els ‘quarts’ o ‘fases’ del planeta Venus Constatà que “els planetes són de natural tenebrosos” i que les fases de Venus són comparables a les de la Lluna La Terra no és sinó un planeta més, al contrari del que afirmen les escriptures ja no hi ha, doncs, a l’univers, llocs privilegiats o de qualitats singulars La física matemàtica i la ciència…
Cric, cric, cric
El conegut recurs narratiu del “flashback” permeté a Bernardo Bertolucci començar el seu film “ The Last Emperor ” “ L’últim emperador ” 1987 amb la mateixa escena que el cloïa Puyi 1906-67, el darrer emperador xinès, ja vell i reduït a la condició de simple ciutadà, retrobava el grill que havia amagat anys enrere sota el seu tron Una escena simbòlica fruit de la invenció cinematogràfica, és clar, però de cap manera gratuïta, perquè aquell era el grill que Puyi havia rebut, en una gabieta primorosa, el dia de la seva coronació Per què la vida d’un emperador xinès pot ser evocada a partir del…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…
La fauna i el poblament animal de l'alta muntanya
Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…
L’aprofitament dels recursos animals a les formacions esclerofil·les
La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…
Les zones protegides i les reserves de biosfera als deserts i subdeserts càlids
Les característiques biològiques úniques dels deserts tenen un abast geogràfic limitat encara que extens, molt condicionades per les rigoroses condicions ambientals Els ecosistemes desèrtics s’adapten relativament bé als canvis cíclics a llarg termini i poden superar esdeveniments periòdics locals, com per exemple sequeres, inundacions i incendis en canvi, són incapaços de tolerar una activitat humana continuada, especialment a molts països en vies de desenvolupament, on les elevades taxes de creixement demogràfic i la pobresa generalitzada exerceixen una pressió addicional sobre els ja…