Resultats de la cerca

Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant segles…

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els barrets…

Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…

Un migdia xafogós de juliol al desert de Gobi El calorós vent del SW s’emporta els escassos núvols cap a les llunyanes serralades de l’Altai del Gobi Els núvols s’apleguen als cims de les muntanyes on, cap al tard, es pot desencadenar un petit ruixat La vall del desert, però, és ben seca Els arbustos de fulla perenne es veuen esgrogueïts i mústics Però si es visita el desert a la primavera, durant el mes d’abril, potser en algun lloc de l’Àsia mitjana, pels voltants de Bukhara, no es dubtarà un sol instant que el terme ‘desert’ no és gaire apropiat per a designar aquest món avalotat i ple de…

Els deserts i les més antigues cultures de la humanitat es troben de costat L’espècie humana s’originà a les sabanes tropicals de l’Àfrica oriental, i fou allí on els nostres avantpassats del Pliocè desenvoluparen un estil de vida particular i se separaren de la resta de primats superiors Però al llarg de l’evolució, els humans anaren ocupant els diferents biomes terrestres, l’un darrere l’altre, entre els quals el dels deserts Els grans rius que en solquen les valls i hi importen la fertilitat allòctona permeteren la florida d’aquelles civilitzacions de l’antigor Foren les grans cultures…

La colonització d’Amèrica per part de les potències europees requeria una gran quantitat de mà d’obra barata A les possessions d’Espanya, la llarga controvèrsia entre el dominicà Bartolomé de Las Casas 1474-1566, que reconeixia i defensava el valor humà dels indis, i l’antierasmista militant Juan Ginés de Sepúlveda ~1490-1573, partidari de mantenir-los en una esclavitud que els seria natural, menà a una solució de compromís a partir del 1573 els indígenes foren considerats ‘humans veritables’, però també ‘ànimes que calia convertir’, la qual cosa permeté de sotmetre’ls al sistema d’“…

Calcular a partir d’un bon mapa la superfície d’un país pla és simple Però si el país és muntanyós, les coses ja es compliquen, ja que els mapes no en reflecteixen la superfície real, sinó la seva projecció sobre un pla Sol ser així darrere d’aparents banalitats sovint s’amaguen coses ben complexes Per això, encara més complex que calcular la superfície d’un territori és establir la longitud exacta de la seva línia de costa Teòricament el repte es pot resoldre amb un bon mapa i un simple compàs de puntes havent pres amb el compàs una distància adequada sobre l’escala cartogràfica…

Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’…

Gossada per a la caça de la guineu Corel Al so del corn, cavalls, gossos i genets es llencen campanya enllà Lladrucs, crits i ga-lops acompanyen la carrera És l’encalç de la guineu, cacera tradicional al camp britànic i francès Alhora, no pas menys tradicionals protestes de persones contràries a l’encalç cruent dels animals, increpen els genets i miren de despistar els gossos L’estampa es repeteix dotzenes de cops l’any Tot plegat, un espectacle emocionant La caça a cavall, potser més que cap altre esport de camp, està carregada de tradició Ha penetrat a tots els nivells socials a través del…