Resultats de la cerca

Vaixells rovellats varats enmig del desert entre la sorra bruta fotografies que han donat la volta al món en diaris i revistes, expressió del que els països de l’antiga Unió Soviètica van anomenar ‘la tragèdia de l’Aral’ Qualsevol espectador imparcial pot constatar-ho del 1960 al 1990, el nivell del llac, un dels més grans del planeta, va baixar 15 m, la superfície total va disminuir en un terç, i el volum de massa d’aigua esdevingué dues vegades més petit A les fotografies realitzades des del cosmos al final de la dècada dels vuitanta, els contorns de l’Aral es diferenciaven ja…

El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…

La reculada de l’espai forestal Els boscos monsònics tenen els mateixos problemes de desforestació que les pluviïsilves equatorials En general, des dels primers temps han estat més fàcils de rompre per ser destinats a l’agricultura i avui en queden molt poques àrees encara verges Actualment l’increment de la pressió demogràfica i la demanda de recursos forestals estan causant una ràpida desforestació a les regions monsòniques La colonització secular de l’àmbit monsònic La major part de les selves monsòniques de l’Índia, la Indo-xina i Java, si no totes, representen una successió secundària…

L’aportació humana a la desertització A diferència d’altres biomes, el del desert sembla l’únic al món que es troba en expansió Això respon en part a causes climàtiques però, com ja s’ha posat de relleu, també a l’acció millenària dels humans i molt particularment la més recent Ara fa dos segles, l’escriptor romàntic francès François René de Chateaubriand 1768-1848 escrivia una frase que ha fet fortuna “El bosc precedeix els humans, el desert els segueix” potser no és el cas sempre ni a tot arreu però expressa bellament el paper decisiu dels humans en l’expansió dels deserts arreu del món El…

Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que aixecaven rescloses…

Oficialment, no en queda cap Només algunes restes arqueològiques i un record convertit en llegenda mantenen viva la seva memòria Memòria de la bella Guajara plorant el guerrer Tinguaro , mort defensant el seu poble Memòria del “ mencey ” Bencomo , i del “ guanarteme ” Doramas , cabdills caiguts a mans dels invasors Memòria del benèvol déu Abora , i també de Guayota , la divinitat maligna Memòria de Tamonante , la jutgessa, i de la sacerdotessa Tibiabin Només memòria però, quasi mite Foren el primer poble anihilat per l’aventura atlàntica i americana dels europeus Poblaven les…

El flagell de la desertització Les possibilitats dels humans d’afavorir la desertització han augmentat molt durant el segle XX Una destrucció de la vegetació i de la superfície del sòl que en el passat hauria representat la feina de 10 anys per a un granger, actualment la pot dur a terme un treballador amb l’ajut d’un buldòzev en un sol dia Aquesta activitat de rompuda que porta a la intensificació i l’extensió dels deserts no es realitza només en benefici de l’agricultura, sinó també amb objectius miners i militars, i fins i tot de cara al desenvolupament turístic Per altra…

La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…

La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…