Resultats de la cerca

Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…

El conegut recurs narratiu del “flashback” permeté a Bernardo Bertolucci començar el seu film “ The Last Emperor ” “ L’últim emperador ” 1987 amb la mateixa escena que el cloïa Puyi 1906-67, el darrer emperador xinès, ja vell i reduït a la condició de simple ciutadà, retrobava el grill que havia amagat anys enrere sota el seu tron Una escena simbòlica fruit de la invenció cinematogràfica, és clar, però de cap manera gratuïta, perquè aquell era el grill que Puyi havia rebut, en una gabieta primorosa, el dia de la seva coronació Per què la vida d’un emperador xinès pot ser evocada a partir del…

La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…

Golf de Venècia i golf de Bengala Venècia i Dacca, ni a terra ni a mar, les seves arrels s’enfonsen en l’aigua o en reben periòdicament la visita Gran Canal, Ganges i Brahmaputra, noms esdevinguts mítics Puntes de Burano i mussolines de Dacca, góndoles i “rickshaws” A Venècia, com als rius del golf de Bengala, mosquits i malalties, humans i fàbriques abocant-hi escombraries, excrements, plaguicides i residus I semblants també en la comuna obsessió per domesticar l’aigua, per aixecar dics davant de la mar, la mar que, altre temps, les va fer glorioses Però no pas igualment puixants A la fi de…

El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…

La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets humans……

La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…

A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…

En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…

Segons la tradició, a la Xina hi hagué èpoques en què els pacients honoraven els metges quan estaven bons i deixaven de pagar-los quan queien malalts, i això perquè la medicina xinesa, més que combatre la malaltia, procura la salut Diuen els clàssics que no actuar fins que s’està malalt és com esperar l’inici de la batalla per a fer-se la llança En l’univers cultural xinès, tractar malalties és cosa dels mals metges, dels que no saben evitar-les Aquesta medicina xinesa disposa d’una farmacopea diversíssima, d’una efectivitat terapèutica verificada al llarg dels segles per un seguit de…