Resultats de la cerca

El colom de passa era, encara no fa un parell de segles, l’ocell més abundant de l’Amèrica del Nord i probablement de tot el món Però a penes en queda el record, alguns exemplars dissecats i uns quants testimonis iconogràfics, com els bellíssims dibuixos de James Audubon Què condugué a l’extinció, en temps recents, d’un ocell tan abundant Qui en deixà aquest testimoni gràfic tan bell i delicat El colom de passa americà, el “passenger pigeon” Ectopistes migratorius = Columba migratoria , cobria el cel dels estats de llevant dels Estats Units, en les seves migracions, encara durant el segle…

Per a Lucreci el món és mortal El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or” creu que fou la terra qui les engendrà Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món” La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra “Així també, les muralles que hi ha al…

Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani en feixes de vessant una…

Miquel Josep Serra i Ferrer va néixer a Mallorca, concretament a la població de Petra, l’any 1713 Quasi ningú no en daria raó per aquest nom, però En canvi, moltes persones saben qui fou fra Juníper Serra, també conegut per fra Ginebró I, tanmateix, fra Juníper Serra i Miquel Josep Serra i Ferrer foren la mateixa persona Juníper, o Ginebró, fou el nom que adoptà Miquel Josep en professar de franciscà, el nom que anys després el féu famós en terres californianes Un nom de xiprer mediterrani per a qui acabaria morint a Monterey, al bressol del xiprer de Califòrnia Al litoral de la conca…

Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…

Aliment immaterial o verí insidiós, estimulant poderós o contaminant execrable, herba sagrada o negoci criminal, plaer refinat o suplici insuportable, l’ambigüitat inherent al tabac i als seus usos apareix no sols en el seu estatus present a les societats des-envolupades, sinó també en els mites més antics sobre el seu origen Fumar tabac, és un costum, un plaer, un vici o un ritual Segurament, una mica de tot Per als tobes i els pilagues del Chaco, el tabac s’hauria originat de les cendres d’una dona jaguar devoradora d’homes, morta i cremada pels seus propis fills després d’haver-los…

Els indis de la conca de l’Orinoco recorren a diverses astúcies per a pescar, una de les quals és emmetzinar localment l’aigua d’algun rabeig amb un suc lletós que obtenen dels tubercles d’una planta de la selva Un suc lletós prou tòxic per matar o estabornir els peixos malgrat que la seva dilució en l’aigua del riu n’atenua, òbviament, els efectes Un suc lletós que, de fet i sorprenentment, és un residu alimentari El suc lletós que resulta del procés d’elaboració de la més difosa de les plantes alimentàries locals la mandioca En efecte, tant les fulles com les tiges, com els fruits, com els…

Don Francisco de Toledo 1515-82, virrei del Perú, ho tenia clar amb els indis se n’estava fent un gra massa El dia 8 de febrer de 1570 escriví una carta al rei Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó i de Portugal defensant la conveniència d’agrupar-los en poblacions organitzades, mesura a la qual “…els naturals s’avenen més que els espanyols, els quals perden el profit del frau que, tenint-los dividits i més amagats, els feien…” Sorgí així a Juli, a la ribes del llac Titicaca, la primera concentració planificada d’indis, l’organització de la qual fou encomanada a la Companyia de Jesús…

El missioner i escriptor castellà Bernardino de Sahagún 1499-1590, que va passar una gran part de la seva vida entre els indis mexicans, va escriure en la seva “ Historia general de las Cosas de Nueva España “Hi ha una altra herba semblant a les tunes que rep el nom de ‘peyotl’ Aquells que se la mengen o se la beuen tenen visions espantoses o bé còmiques La intoxicació dura dos o tres dies i després desapareix És un aliment molt comú entre els txitximeques, ja que els dóna força en el combat i no senten por, gana ni set, i diuen que els protegeix de qualsevol perill” La planta a què es…

Gaia era una divinitat de la mitologia grega, premiadora dels homes que respectaven les lleis de la natura i sancionadora dels transgressors Era la benevolent deessa de la Terra Una suggestiva figura ecologista “avant la lettre” Primera edició de Gaia , de James Lovelock Gaia fou el nom suggerit pel novellista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seva hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els éssers vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent Una unitat…