Resultats de la cerca

El vaixell oceanogràfic “Challenger”, després de recórrer els oceans del món sencer durant quatre anys, tornà a Anglaterra el 1876 Entre altres notícies, dugué a Europa dades valuoses sobre l’Antàrtida, notícies sobre formes de vida desconegudes i fenòmens excepcionals que despertaren l’interès dels científics Durant el Congrés Geogràfic Internacional del 1895, hom es proposà saber més coses sobre els confins meridionals del planeta, de manera que poc temps després foren organitzades set grans expedicions que estudiaren les costes de l’Antàrtida El camí per a arribar tard o d’hora al pol sud…

Ramat de bisons americans Bison bison pasturant en plena praderia Dreamstime - Magann Cada nou agricultor que arribava a la praderia duia bestiar domèstic freturós de pasturatges Per a sobreviure, els pioners necessitaven grans territoris per al conreu i la pastura Necessitaven el territori dels bisons Les immenses ramades migratòries que els indis de la praderia a penes arribaven a inquietar amb les seves més que modestes partides de caça, esdevingueren una nosa que calia eliminar de grat o per força A mesura que creixia aritmèticament la colonització, disminuïa geomètricament la població…

La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…

Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’origen i la…

La fluència de les aigües Pot semblar fora de lloc, en un volum dedicat als sistemes marins i litorals, fer una incursió per la limnologia La limnologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi pluridisciplinar de les aigües que flueixen o s’estanquen damunt dels continents anomenades per això epicontinentals, les més conegudes de les quals són les dels rius i els llacs respectivament En el curs d’aquesta obra es tracta d’aquestes aigües epicontinentals dins de cada un dels grans biomes terrestres en els quals s’integren funcionalment, però les aigües epicontinentals són part, a més, d’un…

Les mil cares de les illes Semblants i dissemblants alhora les unes de les altres, les illes defugen tota classificació rigorosa N’hi ha de tropicals, temperades o àrtiques de grans i de petites de poblades i de despoblades Però, en realitat, la dificultat principal d’una classificació de les illes no rau tant en la tria dels criteris que les diversifiquen, sinó més aviat en el risc de perdre de vista allò que cada una té de singular en el temps i l’espai Comprendre les illes i explicar-les exigeix romandre fidel a allò que té de particular cada una I encara més quan es tracta de l’…

Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…

Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes deles seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte deles flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a…

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…

L’ampli cinturó de taigà que abraça les latituds més septentrionals del globus, tant a Euràsia, des d’Escandinàvia fins a Hokkaidō i Sakhalin, com a l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins a Terranova, abasta uns 1 470 milions d’ha, és a dir, l’11% del total de la superfície emergida del planeta La taigà roman encara un dels espais més hostils a la colonització humana i, per això mateix, en immenses extensions és un dels més ben conservats en el seu estat pristi, sense que hagi calgut aplicar-hi mesures especials de protecció Malgrat aquesta constatació, hi ha una característica distintiva del…