Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Aristòtil: l'etern cicle de l'aigua
Vint-i-quatre segles enrere, Aristòtil contemplava ja amb ulls de filòsof allò que avui s’anomena cicle de l’aigua Per què amb ulls de filòsof Perquè per als pensadors del seu temps es tractava de superar les contradiccions en què les concepcions presocràtiques empresonaven el pensament, és a dir, d’explicar alhora les transformacions del món i la seva eternitat La seva reflexió el conduïa així a considerar l’etern moviment de l’aigua —en la mesura que es tracta d’un moviment cíclic— a escala planetària, i alhora la comparava amb un organisme, sotmès, ni que fos per parts, a la…
Orfebreria microscòpica
En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…
El funcionament ecològic de les estepes i les praderies
El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes globals de l’ecologia que…
Txernozem
En rus, txernozem чернозём significa ‘terra negra’ Txernozem, doncs, és un terme popular que ha estat capturat pel llenguatge científic per a designar un dels sòls amb més importància econòmica del món i amb més pes en la història del coneixement edàfic En efecte, amb l’estudi dels txernozems, Vassili Dokutxàiev 1846-1903 aconseguí que l’agronomia passés de ser un ofici a convertir-se en la ciència precursora de l’edafologia moderna Però és que, a més, els territoris ocupats per txernozems cobreixen quasi el 5% de la superfície terrestre 6 milions de km 2 dues terceres parts de…
Ramon Margalef: una ciència escindida
Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
Charles R. Darwin: cadenes tròfiques
Darwin, amb la mateixa laïcitat que Lyell, però amb diferent intenció, tracta de posar de manifest en aquest text els factors que impedeixen el creixement geomètric de les poblacions naturals i que fan necessària la lluita individual per la supervivència i la reproducció Es tracta d’un dels fragments més divulgats de “ L’origen de les espècies ”, el que precedeix i prepara la introducció del seu capítol central, dedicat a la selecció natural És una de les primeres descripcions d’una cadena tròfica i del paper de control que hi exerceixen els predadors que se situen al capdamunt Un exemple…
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina