Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
George E. Hutchinson: la biosfera no és indestructible
Per a George Evelyn Hutchinson la biosfera era alguna cosa més que la part del planeta on existeix la vida en ella se solidaritzen tots els ecosistemes i els grans fluxos de matèria i energia que s’hi manifesten Estudià la seva evolució al llarg de les edats geològiques, d’ençà de l’aparició de la vida, i demostrà que actualment aquests fluxos són pertorbats per les activitats humanes “Perquè la biosfera continuï funcionant, els materials biològicament importants han d’experimentar canvis cíclics, per tal que un cop utilitzats es recuperin, amb una certa despesa d’energia solar, i es puguin…
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
Arquitectes i fourieristes
Els tèrmits són insectes socials Un niu de tèrmits és fundat per una parella de reproductors alats que generen una família de fills estèrils mascles i femelles que treballen junts a l’hora de recollir i distribuir el menjar, d’ocupar-se de les postes i de les cries, i de construir i defensar el niu Hi ha treballadors i també soldats especialitzats en la defensa, a qui els treballadors posen el menjar a la boca Un niu de tèrmits és una espècie de ‘persona jurídica’ que construeix el seu propi complex habitacle Per això val l’analogia els tèrmits són arquitectes d’esperit fourierista… Els…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
Becs i plomes singulars
A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa …
L’espai polar de la tundra i els deserts àrtics
Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts càlids
Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…
Dominis bioclimàtics i edàfics: els biomes
El concepte de bioma Cada petita zona de la biosfera és particular i irrepetible Hom pot, però, comparar fragments diferents tot cercant regularitats que permetin una classificació dels grans tipus de paisatges, passant per alt les diferències degudes a condicionaments locals, siguin presents o passats Les condicions anomenades macroclimàtiques són especialment apropiades per dur a terme una subdivisió de la biosfera en grans unitats, ja que el clima és el factor primari que influeix tots els altres, tant edàtics com biòtics Per arribar a una definició i a una classificació de les grans…
Les primeres imatges de la biosfera
Els temps més remots Fa 120 segles, 12 000 anys enrere, quina devia ser la mirada dels humans sobre el món que els envoltava La darrera glaciació arribava a la seva fi La humanitat entrava en l’era interglacial actual i, a les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, per exemple, on les condicions eren difícils a les boscúries de bedolls, trèmols i pins, tot just començava a desenvolupar-se lentament Hom coneixia i memoritzava els més mínims detalls dels costums, o dels itineraris i els períodes migratoris de les peces de caça més cobejades cabres salvatges, isards, rens i bous mesquers al N,…