Resultats de la cerca

Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…

Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena Entre el 1338 i el 1340,…

Miguel de Cervantes explica en el “ Quixot ” 1605-15 que el flamant “governador” de l’ínsula de Barataria, el vital escuder Sancho Panza, havent abandonat el càrrec, fou solemnement invitat a tastar “una menja negra, que diuen que s’anomena cabial, i que és feta d’ous de peix” Per la mateixa època 1601-06, William Shakespeare fa dir a Hamlet que una determinada representació “no plagué a les masses era caviare per al vulgar de la gent” Que Hamlet i el Quixot parlin del caviar amb deferència resulta un fet significatiu les excelsituds literàries, tot just estrenat el segle XVII,…

El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d’un sistema…

La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…

El concepte de biodiversitat Tot i que la biodiversitat és una propietat general dels sistemes vius i que són molts els biomes que es caracteritzen per una elevada diversitat, cap com la selva equatorial plujosa no assoleix, a qualsevol escala que es consideri, una diversitat tan aclaparadora Per això sembla oportú, en començar aquest volum, fer algunes consideracions sobre el concepte mateix de biodiversitat i algunes de les seves implicacions, tant generals com referents al bioma concret que s’hi tracta La diversitat biològica Països identificats com a àrees de megadiversitat pel World Wide…

Un bioma sota conreu A la majoria de biomes del món, els paisatges naturals conviuen amb les zones dedicades a l’agricultura i amb les pastures Tanmateix, al bioma de les estepes i praderies, l’àrea ocupada per l’agricultura representa gairebé el 100% del territori El 70% d’aquest territori es llaura, el 28% es dedica a la pastura intensiva dels ramats domèstics, i només l’1% és zona protegida o de pastura de baixa intensitat Una proporció encara més petita és ocupada per concentracions urbanes, per la xarxa de comunicacions i per activitats extractives i industrials La residualitat del…

Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…

L’aprofitament d’uns recursos hídrics insuficients o inabastables Balanç hídric d’algunes espècies vegetals del desert de Karakum Les plantes del Karakum tenen sempre un dèficit d’aigua molt baix, i molt allunyat dels valors determinats experimentalment com a letals El potencial osmòtic és elevat només en les halòfites Haloxylon , Salsola , adaptades a medis salins, mentre que les altres espècies presenten un valor alt únicament durant els períodes de secada Les taxes de transpiració són molt variables tal com s’esperaria, prenen valors més baixos en les plantes llenyoses com arbres i…

Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…