Resultats de la cerca

L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…

Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…

La pugna de la vida en condicions adverses La gruixuda coberta de neu hivernal sovint constitueix un bon refugi per als petits animals de sang calenta que viuen a la tundra Les perdius Lagopus hi excaven un forat on s’aturen a descansar fins que se senten amenaçades per algun perill aleshores surten volant ràpidament per la sortida oposada a la que han entrat Els lèmmings i altres petits mamífers passen la major part de l’hivern en caus excavats a la neu, que recobreixen amb fulles i herbes també obren galeries per alimentar-se, ja que els hàbitats subnivals són l’únic lloc on en ple hivern…

La diversitat dins dels biomes La biosfera és molt complexa Sobretot quan hom l’observa detalladament, es resisteix a amotllar-se a classificacions simples, que constin de poques categories L’escala de percepció és un factor importantíssim a l’hora de determinar les unitats homogènies que hom pot definir en el mantell viu de la Terra Així, si ens situem suficientment allunyats, en el punt de vista que tindria un observador situat en un satèllit o en un avió, les grans unitats definides com a biomes es presenten com satisfactòriament homogènies i amb unes fronteres clares entre…

El flagell de la desertització Les possibilitats dels humans d’afavorir la desertització han augmentat molt durant el segle XX Una destrucció de la vegetació i de la superfície del sòl que en el passat hauria representat la feina de 10 anys per a un granger, actualment la pot dur a terme un treballador amb l’ajut d’un buldòzev en un sol dia Aquesta activitat de rompuda que porta a la intensificació i l’extensió dels deserts no es realitza només en benefici de l’agricultura, sinó també amb objectius miners i militars, i fins i tot de cara al desenvolupament turístic Per altra banda, la…

Les regles del joc La diversitat, l’escala i el temps Hi ha una gran varietat d’éssers vius L’organització de cada individu és jeràrquica Unes entitats són formades d’altres entitats menors i aquesta organització es reflecteix en les relacions funcionals També es descobreixen relacions jeràrquiques en els ecosistemes, formats per molts organismes individuals, generalment de diferents espècies Hom pot suposar una relació reproductiva o de descendència entre els individus d’una mateixa espècie entre individus de diferents espècies hi poden haver relacions de tipus molt divers Per exemple, unes…

L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…

L’alarmant avenç dels deserts Les terres àrides del planeta representen uns 41 milions de km 2 , és a dir, un terç de les àrees continentals D’aquests, uns 14 milions de km 2 són autèntics deserts climàtics, 13 milions de km 2 són terres semiàrides, i uns altres 14 milions de km 2 es poden conceptuar de subdeserts amenaçats per la desertització La magnitud de la tragèdia Es distingeixen tres tipus de zones àrides zones hiperàrides, zones àrides i zones semiàrides els valors entre parèntesis corresponen a les humitats rebudes en forma de boires i rosades, que se sumen als de les pluges La…

Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…

La configuració i la disposició de la pluviïsilva La selva plujosa equatorial o pluviïsilva és un bioma disjunt, repartit per tres continents també en això fa notar la seva tendència a la diversificació I és un bioma que es manifesta sota formes ben diferents en llocs relativament pròxims Emparentades per un origen comú, les diferents selves del món han evolucionat de manera diversa al llarg dels temps geològics En tot cas, el bioma domina una extensió considerable de les terres intertropicals La dispersió geogràfica de la selva plujosa Les selves plujoses equatorials es troben dins el límit…