Resultats de la cerca

La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…

Megàlit és un terme de caràcter culte De fet, és un neologisme d’arrel grega que vol dir, simplement, ‘pedra grossa’ de m´egaV o ‘megas’, que significa gran, i l´iqoV o ‘lithos’, que significa pedra No explica res, però resulta respectable Passa com amb els termes dòlmen, menhir i cromlec, d’origen bretó o gallès, que només signifiquen ‘taula de pedra’, ‘pedra llarga’ i ‘cercle de pedres’, però que semblen plenes de contingut erudit El cas és que aquestes impressionants romanalles prehistòriques, parents septentrionals de les taules, navetes, talaiots, nurags i hipogeus mediterranis,…

Amb els darrers episodis glacials desaparegueren moltes espècies de mamífers, quotidians en la vida dels humans primitius i per això mateix presents en pintures rupestres i altres representacions artístiques Però el mateix glaç que provocà la desfeta en conservà les restes en alguns casos En iniciar-se el segle XX, a la Sibèria Oriental es produí una troballa sensacional Dos caçadors que seguien el rastre d’un ren a la vora del riu Berezkova foren alertats pel seu gos de la presència d’un cadàver enorme i massís era un mamut congelat Del cap gegantí, que restava quasi intacte, n’arrencaren a…

Canilla de trineu a l'Antàrtida Corel El monument de bronze al gos Togo que s’alça al Central Park novaiorquès és una mostra de l’admiració que ha estat capaç de suscitar la disciplina i la força dels gossos de trineu, en aquell cas adreçada al cap de canilla que el 1925 va protagonitzar a Alaska l’anomenada “cursa del sèrum”, una veritable proesa que va permetre de transportar en només cinc dies els bidons de sèrum que salvaren de morir de diftèria a centenars de persones a la ciutat de Nome, a 1 800 km de l’estació de ferrocarril més pròxima, i enmig d’una tempesta intensa Les diferents…

Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica…

Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la tija curta i…

Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…

“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M…

Pel maig, l’aigua de la vall inundava els camins Arreu on ella posava el peu, trepitjava verdor Els dolls rajaven una mica pertot Sovint li calia apartar amb la mà les branques que maldaven per entrar al carro de bous en què viatjava El nas se li omplia de la flaire de les fulles d’artemísia aixafades per les rodes del carruatge L’encís del camp li envaïa el cor Ella era una dama de companyia al servei de l’emperadriu Sadako, a la darreria del segle X Es deia Sei Shōnagon 966-1013 i en l’obra “ Makura no sōshi ” ‘Notes de capçalera’, versificada en waka versos de 31 síllabes, fa un delicat…

‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’…