Resultats de la cerca

Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…

Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…

El concepte de gòtic internacional, també conegut com estil internacional, estil 1400, beau style , estil cortesà o schöne Stil bell estil, és emprat pels historiadors de l’art per referir-se a la producció artística a l’entorn d’aquesta data –i més concretament a partir del 1380–, la qual es diferencia i es contraposa d’alguna manera a l’art gòtic eixit dels grans centres hegemònics del segle XIII Una de les seves característiques primordials –que s’evidencia en alguna de les denominacions esmentades– és una unitat sense precedents del llenguatge artístic europeu els anys de pas del segle…

Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…

Retaule de Sant Andreu, testimoni de l’elevada qualitat de la pintura feta a Perpinyà en el primer internacional MMA, Rogers fund, 1906 - ©1983, MMA El primer gòtic internacional és una de les etapes més fructíferes de la pintura gòtica del Rosselló Hi destacaren artistes com Pere Baró i els seus dos fills, Pere i Joan, així com Jaubert Gaucelm, Francesc Ferrer, Bartomeu Capdevila i Arnau Pintor, entre d’altres Tot i que la documentació dona força notícies sobre les seves vides artístiques, malauradament el nombre d’obres conservades d’aquest període és més aviat reduït Tanmateix, retaules…

El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…

El cercle de la Seu Vella de Lleida L’obra de la Seu Vella de Lleida representa l’inici i la màxima expressió d’una forma original d’entendre l’arquitectura, en la qual es combinen les noves formes i tècniques constructives basades en l’ús de les voltes de creueria, els pilars compostos i l’obertura de grans finestrals, i les velles concepcions arquitectòniques que es resisteixen a desaparèixer Així es genera una forma original d’arquitectura i d’ornamentació, que s’estén per les terres de ponent i constitueix l’última expressió creativa de l’arquitectura romànica catalana al segle XIII La…

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…

Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’expandiren a centres de tota mena Les demandes s’estengueren de les grans…

Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…