Resultats de la cerca

Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…

Port de València, sd GC Encara que l’Estat espanyol es va situar al marge del conflicte, la Primera Guerra Mundial alterà profundament les bases de l’economia catalana Arran de la contesa, es va ensorrar la competència que des de feia dècades exercien els productes europeus En conseqüència, determinades indústries i activitats conegueren un ràpid procés d’expansió que en circumstàncies normals difícilment s’hauria sostingut En altres àrees, com a Mallorca, fou la indústria del calçat la que va viure una etapa de prosperitat a causa, concretament, dels encàrrecs de l’exèrcit francès D’altra…

L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…

El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…

Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…

Programa Tómbola , sd RTVV El període més recent, és a dir, els més de deu anys de govern de la dreta, ha representat, per al País Valencià, un temps especialment contradictori i confús, un temps en què la propaganda ha amagat la realitat, i en què pareix que la major part de la societat ha decidit donar crèdit a imatges llampants i optimistes, possiblement més atractives que la reflexió crítica davant de problemes que hom prefereix ignorar Una bonança econòmica més aparent que real, basada sobretot en sectors difícilment sostenibles i, especialment, en la febre immobiliària, ha amagat la…

P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…

Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…