Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
L’enciclopedisme català. 1860-2008
Ramon Llull o Francesc Eiximenis van ser els primers europeus que bastiren obres enciclopèdiques Però, per a editar grans enciclopèdies illustrades, calia esperar la segona meitat del segle XIX, amb les impremtes no manuals, el paper continu, la revolució dels transports i l’inici de la generalització de l’escola Enciclopèdies catalanes arreu del món De fet, l’elaboració d’enciclopèdies a Catalunya a partir de 1860-80 és el resultat d’una bona interacció entre empresaris, editors, professors universitaris, traductors, illustradors, gravadors, caixistes i llibreters, entre d’altres A més, cal…
Artistes, poetes, empresaris i turistes. 1903-1939
Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van installar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835 Primers turistes i negocis L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador Els visitants tenien allotjament gratuït durant…
Banc d'Europa (1973-1994)
La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…
Autosatisfacció i consolidació de resultats (1887-1904)
La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…
Banca Catalana (1959-1982)
Els compradors de la Banca Dorca SA El grup comprador, el 1960, a Olot Jordi Pujol era a la presó El 1959, un grup d’empresaris i homes de negocis catalans comprà la Banca Dorca SA El 1959, un grup d’empresaris i homes de negocis compraren el 100% del capital de la Banca Dorca d’Olot vegeu L'associació de banquers de Barcelona, 1908-1931 El grup estava encapçalat per Florenci Pujol i Brugat i el seu fill, Jordi Pujol i Soley, acompanyats per una dotzena de persones amigues, entre les quals hi havia Jaume Carner i Suñol, Antoni Rossell i Ballester i el seu fill Martí Rossell i Barbé, David…
Banc de Catalunya (1920-1931)
Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent de duanes i…
Banc de Barcelona (1884-1920)
La creació La constitució Josep M Serra i Muñoz Arístides de Artiñano, Biografía del Exmo Sr D José M Serra Muñoz , Barcelona 1882 L’autorització per a crear el Banc de Barcelona es donà a Manuel Girona, Josep M Serra i Plandolit Germans L’1 d’octubre de 1842 dues cases de comerç barcelonines —Girona germans, Clavé i Companyia, i Plandolit germans—, i un empresari individual, Josep Maria Serra i Muñoz, sollicitaven a Madrid l’autorització per a crear un banc, en forma de societat anònima, amb la denominació de Banc de Barcelona L’únic banc existent, aleshores, era el Banco Español de San…