Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Les novel·les del Sud. 1927-2007
En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novella, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat Les novelles es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novella és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà” Autors i títols De fet, aquest mateix autor segueix afirmant “la novella, mescla promíscua de drama, poesia, tragèdia, èpica, narrativa i romanç, és la més híbrida de les formes canòniques” Ja que “la novella respon…
El pensament polític. De la Primera Globalització a la crisi del 1929. 1898–1930
L’emigració i el fort creixement de l’Europa d’Ultramar, la guerra hispano-nord-americana i el militarisme imperialista, la Primera Guerra Mundial, els vells/nous nacionalismes i la reconstrucció d’Europa, la Revolució Russa, el feixisme italià, el despertar d’Àfrica i d’Àsia, i la creació de la Societat de Nacions van modificar considerablement el mapa polític mundial I, alhora, les idees polítiques La juxtaposició de ciència i romanticisme, que eren a la base de les revolucions liberals del segle XIX, per bé que ha funcionat durant tot el segle XX, ha esdevingut insuficient Des del final…
Terra baixa. 1903
El teatre d’Àngel Guimerà Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924 va suscitar, quasi des del primer moment, un viu interès Un estudiós europeu, Jean-Jacques-Achille Bertrand, a La littérature catalane contemporaine París, 1933, el definí com l’“Ibsen català”, i donà pistes sobre la trajectòria d’un drama seu Terra baixa Difusió d’un drama teatral JJ Achille Bertrand explicà, per exemple, la seva transformació de Terra Baixa en òpera, amb música de Jaume Pahissa, i les seves traduccions Tierra baja en castellà, Tiefland en alemany, La Catalane en francès, que fou adaptada com a òpera…
Països occidentals i eixample nord-africà: la geobotànica d’Emili Huguet. 1921
Emili Huguet i Serratacó Granollers, 1871 – Rabat, 1951, que signava amb el segon cognom del pare, Huguet del Villar, va fer aportacions a la geopolítica liberal catalana, partint d’unes disciplines científiques que ell mateix contribuí a definir l’edafologia i l’ecologia De molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, any a partir del qual continuà la investigació naturalista Els països occidentals d’E Huguet 1921 Als Països Catalans, a la geopolítica, com a disciplina, s’hi arribaria per camins molt diversos la diplomàcia C Badia Malagrida, l’arquitectura NM Rubió i Tudurí, A…
Ciment per petroli. 1972-1993
Les primeres fàbriques catalanes i hispàniques de ciment artificial foren la Portland Cuba 1895, dirigida per Juli Sunyer, químic, i localitzada al carrer Zanja Real de l’Havana la Butsems & Fradera 1896, situada al Garraf, a Vallcarca, i la Tudela Veguín 1898, dels Masaveu –originaris de Castellar del Vallès–, a 35 km de Gijón La primera gran fàbrica amb forns giratoris la segona a Europa fou la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland 1901, dels Güell, els Ferrer-Vidal i els Bertran, localitzada al Clot del Moro, a prop de la Pobla de Lillet Fou construïda a partir d’un projecte de…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…
Els Cabot: de Terranova a Riu de la Plata. 1497-1557
La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts parallelismes amb la de Cristòfor Colom D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició Descobriments al servei de dues monarquies Pel que fa a tots dos…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els…
La plàstica barroca. 1610-1780
Les monarquies absolutes europees tendiren a concentrar progressivament, durant els segles XVII i XVIIII, riqueses, poder i símbols en uns punts privilegiats dels seus extensos territoris les capitals, les residències reials, les capitals virregnals Però, al mateix temps, algunes ciutats europees amb port o amb comerç i altres centres amb importants concentracions de comunitats religioses van generar una important demanda d’obres d’art que incloïa els dos extrems tant la mitologia com el realisme Itineraris del barroc català Algunes de les famílies d’artistes catalans o valencians que van…
De l’Orinoco al Tibet. 1579-1672
La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…