Resultats de la cerca

L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns El seu gran dinamisme polític, econòmic i intellectual es deu al fet que es trobava entre fronteres entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia Humanistes catalans a la Lotaríngia L’eix del creixement econòmic europeu actual, la blue banana Londres-Milà, de fet correspon a aquesta franja multilingüe…

Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…

El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…

Les monarquies absolutes europees tendiren a concentrar progressivament, durant els segles XVII i XVIIII, riqueses, poder i símbols en uns punts privilegiats dels seus extensos territoris les capitals, les residències reials, les capitals virregnals Però, al mateix temps, algunes ciutats europees amb port o amb comerç i altres centres amb importants concentracions de comunitats religioses van generar una important demanda d’obres d’art que incloïa els dos extrems tant la mitologia com el realisme Itineraris del barroc català Algunes de les famílies d’artistes catalans o valencians que van…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

L’esclat de la cervesa anglosaxona i del vi i del champagne francès i la història del cava català iniciat al darrer terç del segle XIX inclou una peça bàsica els taps de suro que es fabriquen especialment a tres comarques catalanes la Selva, el Gironès i el Baix Empordà La cervesa, el vi, el xampany i el cava es venen, viatgen i es conserven de la manera que ho fan gràcies, en bona part, als taps de suro catalans Amb la cervesa hi hagué un canvi el tap de suro desaparegué, substituït per un tap metàllic amb un disc de suro a l’interior Alzines i empreses Taps de suro grans fabricants i places…

La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…

A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís…

Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van installar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835 Primers turistes i negocis L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador Els visitants tenien allotjament gratuït durant…

Al darrer terç del segle XIX, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, s’inicià la revolució agroalimentària en alguns sectors de la producció agrària i ramadera Simbòlicament, aquest moment va tenir lloc quan es van presentar, a l’Exposició Internacional de Filadèlfia del 1878, les llonganisses de Vic, un embotit elaborat amb carn de porc yorkshire, fet amb màquines de trinxar carn alemanyes i emprant budells procedents dels grans escorxadors de Chicago, pebre d’Orient i sal catalana Multinacionals de la indústria agroalimentària 1929-2007 Als anys de la segona globalització, aquest…