Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Ramon Llull. 1274-2007
Escriptor, filòsof, místic, missioner i gran viatger, potser el terme audàcia és el que més escau al seu temperament Passà molts anys lluny de la seva terra, i és difícil construir-ne la biografia perquè no se’n té cap gran suport documental Tot i que la seva vida fou llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars A falta d’aquests, són útils les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de composició Ramon Llull, gran viatger 1274-1316 La cronologia, però, no explica les motivacions espirituals que condicionaren les…
La sardana que envolta el món. 1999
El 1907, la Cobla Antiga Pep, de la ciutat de Figueres i dirigida per Pep Ventura, va interpretar música de sardanes als teatres Olympia de París i al Coliseum de Londres L’Olympia era –i encara és– la sala d’espectacles que el 1893 va ser creada per Josep Oller i Roca, l’industrial de Terrassa que l’any 1889 esdevingué “l’home –és a dir, l’empresari creador– del Moulin Rouge” Un dia la sardana envolta el món La sardana era, en aquell moment, una dansa de l’Empordà que encara no s’havia difós massivament a Barcelona Fou aleshores que la Berliners de Hannover enregistrà, en discs de pedra, sis…
La descoberta d’Ildefons Cerdà. 1859-1994-2006
El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
A l’avantguarda internacional. 1931-2007
Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses Alguns noms –…
Dones: vots, novel·les i escoles. 1892-1939
El vot de les dones, la narrativa femenina i l’èxit de les mestres són tres històries paralleles A Catalunya, les dones van votar l’Estatut d’Autonomia del 1931 quan encara no podien exercir oficialment el dret de vot D’altra banda, des de l’any 1893 es pot parlar de narrativa catalana escrita per dones, una obra en conjunt que obtingué el primer èxit internacional amb Solitud, de Caterina Albert, firmada, tanmateix, amb un pseudònim masculí Víctor Català Alhora, la Biblioteca Bonnemaison ha de ser considerada la primera biblioteca del món dedicada a les dones I, al seu torn, les mestres…
Les institucions de la Il·lustració. 1700-1789
L’Europa de la Illustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera Centres de la cultura illustrada europea La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes Als Països…
L’art gòtic català al món. 1200-1400
L’arquitectura gòtica civil catalana va ser l’arquitectura de la Corona, de les generalitats i de les corporacions municipals, i dels navegants i mercaders de tot l’àmbit i radi d’influència de la confederació de Catalunya-Aragó Des de Girona i Osca fins a Rodes i Xipre Algunes de les seves millors construccions, com la Llotja de València, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO Amb el gòtic religiós la història és diferent Els grans ordes religiosos internacionals construeixen els seus monestirs que són deutors dels seus orígens i, en algun cas com Poblet, també són…
Les multinacionals de les begudes. 1872-2007
Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la pasteurització i…