Resultats de la cerca

Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…

El migdia de França, Catalunya i el gòtic meridional D’ençà que els estudiosos de l’arquitectura gòtica començaren, els anys vint del segle XX, a posar de manifest les diferències que els edificis del migdia francès presentaven respecte a les novetats tècniques i formals de l’arquitectura aixecada al nord durant els segles XII i XIII, la historiografia n’ha reivindicat, de forma progressiva, l’originalitat Aquesta constatació ha anat acompanyada de l’interès per manifestar els parallelismes amb l’arquitectura gòtica de l’altre costat dels Pirineus, sobretot de Catalunya Així, el concepte de “…

La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va…

Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…

Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…