Resultats de la cerca

L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…

Els d’aquesta divisió són els bacteris arcaics, tots caracteritzats, a més de per altres aspectes metabòlics i estructurals, per no tenir el típic peptidoglicà a les seves parets La sistemàtica d’aquest grup de procariotes es troba en activa elaboració, ja que l’interès del seu estudi ha fet que en pocs anys es descrivissin i s’estudiessin amb tècniques de biologia molecular moltes soques isolades a partir d’ambients naturals, en la seva majoria extrems A més de la paret cellular sense peptidoglicà típic, els ribosomes dels bacteris arcaics s’assemblen als dels eucariotes, els lípids de les…

Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un grup de cofres…

Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…

Les arquetes recobertes de pell i amb llandes de ferro forjat repeteixen el sistema constructiu i l’esquema formal dels cofres, com a transposició en petites dimensions del seu repertori tècnic, formal i material Com en el cas dels cofres, són el resultat d’una activa producció del focus barceloní, amb una seqüència cronològica similar Es disposa de notícies sobre “cofrets encuirats” i “cofrets encuirats i barrats”, malgrat que en són escasses les representacions en la pintura del període L’estudi ha permès l’establiment de les tipologies principals de la producció, algunes de les quals…

L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal de l’espècie…

D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…

Rajola de terracota, obrada a Barcelona Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló ©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm inv 7710 – JPuig Des de l’època de constitució a Barcelona de la confraria de Sant Hipòlit, entre el 1402 i el 1404, quedaren establertes tres branques diferents dins de la producció de ceràmica els ollers, els gerrers i els rajolers Excepte els rajolers, els altres artesans normalment empraven el torn per a donar forma als atuells propis dels seus respectius oficis De vegades, però, també…

Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…

Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…