Resultats de la cerca

Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…

Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la vegetació està dominada per…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’ànec xiulador…

La serra Gelada presenta formidables penya-segats litorals amb dunes fòssils a la base Ernest Costa La serra Gelada 218, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra Gelada o penyes de l’Arabí s’estén al llarg de més de 6 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la punta de les Caletes o de 1’Escaleta i la de l’Albir La seva mola rectangular està constituïda per un bloc de calcàries i margues cretàcies amb nombroses fractures recents L’aiguavés encarat cap a terra ascendeix, amb pendents suaus, fins a assolir els 438 m, màxima altura de la serra En contrast, el…

Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten impregnació…

Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «marines» del…

Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…

Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…

Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…

El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els…