Resultats de la cerca

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment,…

La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la…

Els fòcids foques De les dinou espècies que componen la família dels fòcids, només una és pròpia de la Mediterrània i, per tant, l’única que ha estat esmentada al litoral dels Països Catalans Es tracta de Monachus monachus , una de les tres espècies del seu gènere que comprèn igualment la foca de Hawaii i la de les Antilles, aquesta última exterminada per l’home Foca mediterrània o vell marí Exemplar de foca mediterrània capturat en un art per a tonyines a la costa sud de Menorca, el mes de juny de 1950, i exhibit en una fira Els danys causats per la foca mediterrània o vell…

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell…

Característica dels pelecaniformes és la presència d’una membrana interdigital que uneix tots quatre dits, i que es pot observar en aquest exemplar jove de mascarell Sula bassana , ocell marí de la família dels súlids, cabussador i molt bon pescador, com suggereix la morfologia del seu bec Jordi Muntaner Els pelecaniformes Pelecaniformes són ocells pescadors —d’aigua dolça o salada, segons les espècies— de mida grossa, molt nedadors, cabussadors i excellents voladors malgrat el seu pes Anatòmicament, es defineixen per ésser l’únic ordre que presenta els quatre dits units per…

Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus Anna Motis La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla 212, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig Les cales codoloses són freqüents Santes Creus, cala Pi, etc, especialment al nord per contra, les…

Espècie molt mòbil que arriba esporàdicament a la península Ibèrica durant l’hivern en masses d’aigua del litoral, en concordança amb els seus requeriments d’ànec marí La major part de les citacions són anteriors al 1960, per tal com ha patit darrerament una gran minva poblacional Als Països Catalans ha estat citat a l’albufera de València desembre del 1921 i un mascle caçat el 141157, al vedat de Sollana Ribera Baixa, on fou mort un mascle adult al final de desembre de 1955, i a l’illa de Buda delta de l’Ebre, d’on hi ha dues captures un mascle a mitjan desembre de 1922 i dos…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…

Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…