Resultats de la cerca

Corall blanc Madrepora oculata Deep Slope 2007, NOAA-OE

L’estudi dels artròpodes fòssils s’ha concentrat, al nostre país, en alguns dels grups principals, de manera que el tractament que en donarem ací reflecteix més aviat el grau d’estudi emprès que no l’abundància real del grup en el nostre registre fòssil Exemplars fossilitzats de concostracis a dalt, procedents del Paleozoic de Mallorca, i d’una aranya a baix, trobada a la Cabrua Pallars Jordi Vidal / Feliu Calafat-Bartomeu Saez Xavier Martínez Entre els crustacis, no farem un tractament a fons dels concostracis que, no obstant això, són abundants, associats a la paleofauna…

El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…

El catàleg mastològic referit als Països Catalans és una consecució moderna, fins al punt que, en rigor, hom no el pot donar encara 1987 per definitivament establert Coneixem, en efecte, la llista faunística dels nostres mamífers és molt improbable que calgui ferhi addicions en un futur, però no podem precisar, encara, alguns aspectes de detall sobre la seva distribució i altres fenòmens de natura ecològica Però aquesta situació, tot i no ésser òptima, representa un estadi suficient del coneixement i, sobretot, un progrés molt considerable respecte al…

Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que…

Els súids conserven els caràcters més primitius dels artiodàctils i, segons Young 1971, podrien representar aproximadament quines eren les condicions del grup durant l’Eocè Actualment semblen notablement distints dels remugants, però si es tenen en compte les formes fòssils, no és fàcil de trobar una separaciò clara entre ells Alguns dels seus caràcters distintius són queixals bunodonts, incisives superiors presents, ullals molt desenvolupats i distints de les incisives, quatre dits a cada pota —per bé que el segon i el cinquè no arriben al terra—, metapodis separats, fossa…

Lauràcies 1 Llorer Laurus nobilis a ramell d’un peu masculí florit x 0,5 b flor masculina, amb quatre tèpals creuats que corresponen a dos verticils, i dotze estams x 3 c detall d’un estam, en el qual s’aprecia la formació de dues finestrelles a l’antera, tipus de dehiscència ben característic de la lauràcies, i els dos nectaris a la base del filament x 6 d flor femenina, amb quatre estams rudimentaris, no funcionals x 3 e ramell femení fruitat x 0,5 Eugeni Sierra Formen aquesta família més de 2000 espècies, distribuïdes en una trentena de gèneres, d’arbres i d’arbusts…

Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del…

Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre l’anomenada "…