Resultats de la cerca

Pirolàcies 1-2 i monotropàcies 3 1 Pyrola minor a aspecte general de la planta amb bona part de les flors del raïm terminal obertes x0,5, b detall d’una flor x 2 c detall d’un estam x 10 2 Pyrola secunda a detall d’una flor, amb l’estil molt més llarg que el de P minor x 2 b detall d’un estam x 10 3 Monotropa Monotropa hypopitys a aspecte general x0,5 b detall d’una flor amb els pètals pilosos interiorment x 2 c androceu i gineceu x2 Eugeni Sierra Petita familia, molt afí a les pirolàcies, dins la qual la inclouen alguns autors Se’n separa principalment perquè comprèn plantes…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…

Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…

Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…

Aràcies 1 Sarriassa Arum italicum a aspecte de la planta, amb l’espata que embolcalla la inflorescència x 0,3 b esquema de l’espàdix amb la inflorescència femenina a la base i més amunt la masculina, separades ambdues per una fila de pèls, que de fet són flors estèrils c infructescència x 0,3 d estam x 3 e pistil x 3 2 Fraret Arisarum vulgare aspecte general amb l’espata que forma un tub corbat en angle recte a l’extrem x 0,5 Eugeni Sierra És una família molt gran i diversificada que comprèn un centenar llarg de gèneres, amb unes 2000 espècies El grup és principalment tropical i només…

Caprifoliàcies 1 Saüc Sambucus nigra a branca amb fulles compostes, oposades, i inflorescència terminal en corimbe x 0,5 b detall d’una flor x 2 c infrutescència parcial amb els fruits madurs x 0,5 d fruit seccionat transversalment x 2 2 Xuclamel xilosti Lonicera xylosteum a branca amb flors de corolla bilabiada, agrupades de dues en dues, sobre curts peduncles axillars x 0,5 b branca amb fulles ovades i fruits madurs x 0,5 3 Marfull Viburnum tinus a detall de tres flors de la inflorescència x 2 b branca amb fruits x 0,5 c flor seccionada per a mostrar l’ovari ínfer, amb un sol primordi…

Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…

Gencianàcies 1-5 / Meniantàcies 6 1 Centaurium erythraea a aspecte de la planta amb la roseta basal i les flors agrupades en inflorescències al capdamunt de les branques x 0,5 b detall d’una poncella x 2 c detall d’una flor oberta x 2 d estam amb l’antera simplement corbada x 5 e estam madur amb l’antera cargolada en espiral x 5 2 Blackstonia perfoliata fragment d’una branca amb flors x 0,5 3 Gentiana verna a flor seccionada longitudinalment x 1,5 b fruit mig obert envoltat, en part, pel calze x 1,5 4 Gentianella ciliata a i a’ pètal de marge laciniat i dos estams x 1 5 Gentianella…

Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…