Resultats de la cerca

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…

Fragment del Mapa de vegetació de Catalunya a escala 150000, 219-Maçanet de Cabrenys i 257-Olot, en què es poden observar els tres nivells d’interpretació de la llegenda Fisiognomia es mostra la vegetació pel seu aspecte i s’identifica mitjançant símbols i trames les masses forestals importants són representades per símbols corresponents a l’arbre o arbres dominants Vegetació actual És representada per polígons contigus i de límits definits, identificats mitjançant números començant per l’ 1 Vegetació potencial és representada per diferents colors de fons la lectura d’aquestes…

Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…

Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…

Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud Pràcticament tota l’…

L’aspecte extern dels poliplacòfors és sempre molt semblant, ja que la presència de les vuit plaques dorsals que formen la conquilla és constant L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Callochiton septemvalvis , ha estat posat damunt d’un vidre per a fer més visible el mantell que sobresurt al voltant de la conquilla Lluís Dantart Els poliplacòfors Polyplacophora , anomenats també simplement placòfors Placophora , són molluscs exclusivament marins, de cos deprimit i contorn ovalat, protegits dorsalment per vuit valves o plaques articulades Al voltant de la cota de malla formada per les…

Penya-segats a llevant de la Mussara les pinedes secundàries de pi roig els colonitzen a la base i al cim Ernest Costa Les muntanyes de Prades 19, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les muntanyes de Prades són situades al sector nord-occidental de la Serralada Costanera Catalana i formen un bloc enlairat sobre les planes del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Ocupen una superfície d’uns 260 km 2 i estan envoltades al nord i a l’est pel riu Francolí, alhora que limiten a l’oest amb les serres de la Llena i del Montsant i amb l’enfonsada conca del Priorat En…

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…

Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…

Com en el conjunt de la regió mediterrània occidental, als Països Catalans les diverses unitats geològiques que es distingeixen representen àrees que han tingut una evolució diferent en el transcurs de les èpoques considerades a les pàgines precedents, és a dir a partir dels temps paleozoics O, a alguns efectes, des del final de l’orogènia herciniana, desenvolupada al Carbonífer Aquesta evolució diferenciada va lligada essencialment a les posicions de les diferents àrees en les plaques que s’han individualitzat i s’han mogut les unes respecte a les altres durant el temps en qüestió Com pertot…